Paraules, petites i somniades

Un relat de: somniseva

Fa fred fora
I en el meu cor
Els poemes es tornen
Incansablement
Llàgrimes de paper

Potser la meva mà no sap escoltar
Als que dintre meu
Criden
Posseïts per un desig
Desconsolat i prohibit

Voldria ser màgica com la llum
Poder volar enmig de la tardor
I aprendre a sentir
El camí planer que duu a
La vida secreta de les paraules

Potser, si m'ho dius fluixet
Ningú sabrà quan vaig entrar
En el món irreal,
Imaginari,
Volàtil,
Dolç
I
Amarg
De paraules
Petites
I mai dites

Per les paraules
Els sentits es tornen
Infinitament més àgils
Com la papallona
Que no toca, ni plora
Només, silenciosament
Acompanya a la primavera de les flors
En el seu viatge atemporal
Per l'univers del temps

A les paraules
A les que demano més del que em donen
A les que desitjo un final feliç
Qui les empri, que sigui dolç
Com aquella mirada del nen
Petit i innocent
Que tots vàrem ser



Comentaris

  • paper[Ofensiu]
    franz appa | 26-03-2008

    Llàgrimes de paper... una de les moltes imatges precises i precioses que hi caben en aquest petit poema... petit de llargada, no pas d'alçada poètica, de capacitat expressiva, de contingut i de suggeriments.
    Ens parles a tots, i ens exhortes a mantenir "aquella mirada del nen
    Petit i innocent
    Que tots vàrem ser".
    Petites paraules, paraules ocultes, mai no dites, o amb significats que han estat revelats, que no han trobat una mà que les escolti ...magnífica descripció de l'acte poètic que és l'aparent escriptura automàtica, l'aparent transcripció del missatge ocult, de la vida secreta de les paraules... que només és la vida secreta dels qui les diuen o, potser més sovint, les callen...
    Un petó,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

42112 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es