Foto de perfil de somniseva

somniseva

tarragona,

38 Relats, 54 Comentaris
31519 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es

Últims relats de somniseva

Últims comentaris de l'autor

  • somniseva | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Hi ha una part de nosaltres que se'ns escapa, però alhora ens té atrapats i si sabem estimar-la, com tu bé fas, ella, la que ens guia, ens ho recompensa ensenyant-nos uns mots i que a banda ens permet fer-los nostres.
    O no volies dir això? ;·)
    Bon estiu! I espero que et retrobis amb els teus mots molt a sovint.

  • somniseva | 10-07-2008 | Valoració: 10

    Saps que no estic en una bona temporada, però els teus versos em porten a un món inexplorat, inhòspit i diferent. Em transportes, com Alícia en el país de les meravelles, al país dels sentiments, igual quan et llegeixo com quan em descobreixes a mi mateixa el que jo escric.
    Gràcies per estar-hi.

  • somniseva | 12-06-2008 | Valoració: 10

    Hola, gràcies per ajudar-me a retrobar a la lluna, perquè quan per algun motiu estàs malament, molts cops quan de reull veus a la lluna allà dalt, "cuidant-te" te n'adones que el que et pugui passar és més petit comparat amb la seva bellesa.
    Potser mirem massa cap abaix i hem de tornar a enlairar el cap i pensar amb ella.
    gràcies pels teus "regals" que ens fas a tots.

  • somniseva | 09-06-2008 | Valoració: 10

    No sé com fer un comentari a l'altura (tot i que no he llegit els altres, però, no voldria repetir-me amb cap d'altre), però és com la vida, segur que algú t'haurà dit el mateix, però mil visions o mil realitats conviuran en els mateixos comentaris. La diferència radica en els ulls que ho miren, com tu ens has demostrat. Veiem amb els ulls la diferència i hem cregut fins al final que els dos personatges eren de diferents classes.
    Però, quasi sempre, cal arribar al fons de la qüestió per poder obrir els ulls.

    Gràcies per ajudar-nos una miqueta més amb aquesta història.

  • somniseva | 12-05-2008

    Sé que això no és un comentari com cal, però m'ha agradat el poema, sobretot perquè m'agrada la pluja, em sento renovada, no sé perquè, quan plou sembla que em donin energia i tampoc sé perquè, potser el teu poema m'ha ajudat a veure una mica més clar. Preciós.

    Una abraçada,

  • somniseva | 03-05-2008 | Valoració: 10

    Crec que el riure o el mínim somriure és una de les poques coses realment sinceres d'aquest món. El riure dels nens, el somriure del perdó, el de la felicitat, quan te'n rius oblides el dolor, és l'arma perfecta de l'amor. Saps quan és sincer i quan no. No el podem amagar. Ni el podem fingir, es nota, quan ho fem. Per tant, la sinceritat és la seva bandera. És gratis. Quan algú et regala el seu somriure, t'està regalant vida i no ens en donem comte.
    I quan la persona a qui estimes i si ella t'estima i us mireu als ulls i us en rieu d'això, de la felicitat que suposa això, és el millor que pot passar, què més es necessita?

  • somniseva | 03-05-2008 | Valoració: 10

    Crec que ho has plasmat perfectament, la pornografia és tenir que transcriure al paper el simple acte que no és més que l'amor. Si fóssim lliures per viure el que dius, no necessitariem la pornografia de transcriure el que desitgem.

  • somniseva | 27-04-2008 | Valoració: 10

    Gràcies per pensar amb mi, són aquests detalls els que et fan creure que no se' menjarà el drac ;·).
    Saps pensava que les paraules o millor dit que les històries arribaria un dia que s'acabarien, tantes persones escrivint al llarg de la història, però me n'adono que mai s'acabaran i a més sembla que quanta més literatura més històries i potser és així com les històries creen a les persones.
    I gràcies a persones com tu i d'altres que també viuen en aquesta pàgina, crec que mai s'acabarà la literatura.
    Gràcies un altre cop.

  • somniseva | 18-04-2008 | Valoració: 10

    Hi ha poemes que transpuen llum i aquest n'és un.
    Gràcies.

  • somniseva | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Masses capes ens fiquem en el nostre damunt per defensar-nos, després ens costa tant despullar-nos!. Però el bonic és quan ho decidim de fer, és tota una festa. I aquesta poesia n'és una prova, tota una exhibició de l'alegria que això suposa.

  • somniseva | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Creiem que rendint-nos i acceptant aquesta rendició ja en tenim prou i ens hem de ressignar, però l'amor és valent i ens fa valents. Com arribem a aconseguir aquesta valentia?, no ho sé, però tenim l'obligació de gaudir-la, perquè a vegades, penso que l'esforç l'ha fet l'amor, per tant, no li hem de negar. Per això, la sorra esborra les petjades que ens han fet arribar al cau de l'amor.
    Una abraçada,

  • somniseva | 15-04-2008 | Valoració: 10

    A vegades l'amor no és demanar permís per estimar, sinó per ser estimat. Ens construim barreres per defensar-nos, però quan realment trobem l'amor, aquest és tan fort, que ens és molt més fàcil destruir totes aquestes barreres construides dia a dia.
    Quan volem conèixer a l'altre, no saps com, però per art de màgia t'acabes coneixent a tu mateix millor que mai.
    Perfecta manera de fer-ne poesia de tot això.
    Una abraçada,

  • somniseva | 09-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt Franz, així mateix, podria esforçar-me, ja saps, però no sé, només puc dir-te que demostres que a vegades la màgia de l'amor ens fa imaginar al ser estimat o el ser estimat se'ns transforma en l'imaginat, però que alhora tot es fa real. I això és màgic, l'amor i la poesia de l'amor. Bé, tu ho has escrit a la perfecció, per tant, sobren les paraules.
    Una abraçada,

  • somniseva | 07-04-2008 | Valoració: 10

    Es nota quan estimem que som capaços d'entendre la bellesa, veure-la, sentir-la, viure-la. La busquem, a la bellesa, però només la trobem quan ens ve a buscar l'amor, llavors se'ns planta al costat i per moments, mentre no deixem d'estimar, ella ens acompanya i ens ajuda a viure la vida més suaument. com els versos que ets capaç d'escriure.

  • somniseva | 07-04-2008 | Valoració: 10

    És un poema ple de sentiments i sensacions que les paraules ajuden a comprendre, però molts cops, envejes a qui sent això. Molts cops t'ho pots imaginar, però solament qui ho sent i ho pot viure és el gran afortunat, encara que molts cops també aquests sentiments fan més mal que el propi plaer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: