RETROBAMENTS INESPERATS

S’aixeca del sofà, mig adormida, la televisió l’avorreix sobiranament. No hi ha forma de poder seguir un capítol de la sèrie de moda sense perdre’t entre tantes tandes de publicitat. L’ordinador roman encès i aprofita per donar un cop d’ull al gestor de correu que és l’únic que ha deixat obert. No espera res, només trobar algun correu brossa.
A la safata d’entrada hi ha un correu d’una xarxa social; segur que algú l’hi ha deixat una bestiesa o l’han etiquetat en una d’aquestes imatges on etiqueten a tots els contactes que es tenen i després reps una allau d’alertes. No pot per més que arrufar el nas, aquestes bajanades acaben per cansar-la i fer-li plantejar si realment val la pena estar activa en aquestes pàgines. Sí, per feina.
Obra el correu, no fos cas que fos quelcom d’important. La seva cara canvia radicalment i es transforma en una ganya entre la sorpresa i la preocupació. Comença a pensar que les xarxes servien per a alguna cosa bona en el terreny personal. El missatge és concís:
"Karl Jónsson vol ser el teu amic "
Aquesta frase acaba d’obrir la porta a un temps ja llunyà, a uns records tant bonics com dolorosos. A tantes coses, que eren molt difícils d’assimilar-les aquelles hores de la nit, si és que realment era en Karl qui enviava aquella sol•licitud. No era el primer engany que rebia a través d’Internet. Això feia que anés amb peus de plom i qüestionés tot el que rebia a través de la xarxa. Mentre es perdia en les seves cabòries va arribar un segon correu:
"Karl t'ha enviat un missatge privat
Assumpte: hola!
De debò ets tu barrufeta?"

Ara sí que ho tenia clar, era ell, era en Karl. Només ell l’hi deia així... d'això ja feia molts anys.
El primer instint va ser contestar el missatge en aquell moment, tenia pressa per saber d'ell: com l'havia trobada? Que era de la seva vida? Tantes i tantes preguntes s'amuntegaven en el seu cervell... Havia esperat aquest moment quasi trenta anys, ben bé podia esperar una nit més.