L’ESPERIT NADALENC DE L’ÀVIA

Va sent hora de posar el pessebre, adornar la casa i plantificar les llumetes a l'arbre. Tot i que a casa són de fer cagar el Tió, com mana la tradició, aquest viu a l’aixopluc d’un avet de plàstic carregat de peluixos nadalencs i bombetes de colors.
Es mira a l’àvia asseguda a la seva butaca. Ella és qui li va inculcar l’esperit nadalenc, aquest que ara sembla haver-se pres unes vacances. Que lluny queden aquells dies quan la iaia quasi vivia a la cuina entre les seves olles de caldo, els seus pollastres rostits i els canelons de Sant Esteve...

---

No va conèixer la seva mare, és la iaia qui ha fet aquest paper. Una dona forta amb empenta, que de cop i volta un dia per l'altre va perdre tota la força acumulada amb els anys i es va quedar absorta, entre els seus pensaments. Fa un any que no bada boca, tant és el que l’hi digui o deixi de dir, ella sempre té la mirada perduda en un punt indefinit.

---

Pensa que no val la pena muntar tot el sarau per uns pocs dies. Ja no hi ha canalla a la casa, tots són grans. L’àvia, a qui tanta il•lusió l’hi feia els guarniments nadalencs, quasi que no hi és, no s’adonarà de res i poder serà un trasbals tant de moviment. Nega amb el cap. No, aquest any no guarnirà la casa per Nadal, això ja pertany a una època passada.

---

S'acomiada de l’àvia fent-li un petó al front.

---

—Ara vinc, princesa, no tardo res. Vaig a comprar per fer una mica d’escudella, que el dinar sí que el farem igual que sempre. La gana és l’únic que no has perdut.

---

La dona no belluga ni una pestanya i a ella se l’hi encongeix el cort.

---

—On ets àvia? Torna amb nosaltres —, voldria cridar-li, però no ho fa. Surt de casa sense fer soroll.

---

Tarda més del que s’havia pensat, la carnisseria era plena de gom a gom. Va cap a la cuina a deixar les bosses abans de passar pel menjador a dir-li a l’àvia que ha tornat. No hi ha pressa. Col·loca les coses al seu lloc i es canvia de sabates, per estar més còmoda abans d’anar a veure-la. Una fresa de paper rebregat la treu dels seus pensaments. Haurà vingut el seu germà? S’estranya, no l’hi ha dit pas. Al menjador s’hi troba a l’àvia davant una gran caixa de cartó, don va treien figuretes embolicades amb diaris. És el pessebre familiar.

---

—Nena, nena! — Crida la dona. — Que no et recordes que sempre posem el pessebre per la Puríssima? — Les seves mans van treien una figureta rere l’altre, amb molta cura —Va noieta, que aquest any fem tard! Encara tinc molta feina a la cuina i tu sembles un estaquirot, aquí palplantada.

---

Les llàgrimes l’hi neguen els ulls. Sembla que l’àvia ha sortit del seu aïllament. Quant durarà? Tant si val. Ara és aquí i s'ha d'aprofitar.

---

—Ja t’ajudo iaia. I després ens posen a fer l’escudella. Et sembla bé?

---

—Com vols que en sembli, ximpleta? No és el que fem cada any? Doncs vinga som-hi!

---

L’hi fa un petó a l’àvia. L’esperit nadalenc deu haver tornat de les seves vacances. Ja és aquí. I amb ell ha portat la iaia. Benvinguts siguin tots dos.