T'esperarè

On es confonen rellotges amb llunes i es perden els segons d'aquest temps oblidat, m'asseuré a mirar com passa el temps que encara ha de venir.

Com ca Cèrber de les hores perdudes reclutaré les mil·lèsimes de segon que es malgasten i amb elles construiré el nostre temps. Un espai propi on no hi haurà murs ni barreres, on el sol brillarà fins que la lluna l'atrapi en aquest joc de seducció que representen diàriament.

On es confonen rellotges amb llunes crearé aquest espai propi, on no haurem de retre comptes més que al senyor de les hores, amo de tots els temps, sense necessitat d'haver de viure el present si on ens sentim més a gust és en aquest passat llunyà que només coneixem a través d'històries comptades, o en aquest futur imaginari que només nosaltres hem somiat.

On es confon rellotges amb llunes t'esperaré encara que això em porti una altra eternitat.