L’inepte social

I per fi t'adones que tot ha estat una burda conxorxa. Hi has caigut de quatre grapes per culpa de la teva vanitat desorbitada, de voler aparentar i ser el que no ets ni seràs mai. Te l’han tornat a jugar. I mil vegades més que ho faran. I tantes altres que t’ho creuràs per què necessites creure-t’ho, per què sinó no series ningú. De fet no ets ningú. I ho saps. Encara que t’enganyis i et deixis engalipar.

---

Quatre paraules ben dites, quatre moixaines que no són més que les escorrialles dels altres. El que els sobra. El que ja ningú vol, i abans que caduquin en el sac dels bons propòsits te les regalen per fer-te conten. I tu ho acceptes, amb els ulls tancats. Necessites sentir-te valorat per ells. Encara que sigui mentida i ho sàpigues. Encara que al cap de dos dies et tornin a ignorar, com sempre tan ignorat. Desenganyat. Tu no ets un d’ells. No pertanys a la seva elit de guanyadors. No ets més que el perdedor de sempre. El joguet trencat que de tant en tant treuen a passejar per netejar les seves consciències.

---

I ara ho trobes a faltar. Veus com les seves atencions es dirigeixen a uns altres i et corroeix l'enveja. Vols tornar a guanyar-te el seu favor i no saps com fer-ho. Ets un inepte social i això, en aquest món es paga car. Massa car.