Retorn

Un relat de: Naiade

Submergida dins la mar, úter matern que m’acull generós
vull tornar a sentir-me ingràvida, tota jo dins teu.
Poc a poc vaig deixant de surar i sento que ja formo part de tu.
Plaer total, benestar, et pertanyo, t’estimo; som un tot.
Llisco per l’èter, sense necessitat de sortir a la superfície per respirar.
Copso l’obertura de les brànquies al meu coll i absorbeixo el que em dónes
Abans connectada a tu amb el cordó umbilical, ara ja no em cal
Soc teva, navego amunt i avall al ritme marcat, pel jo universal.

Comentaris

  • Vols sentir-te dins de l'úter.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-02-2019 | Valoració: 10

    Quina bellesa i harmonia de poema, que surt de les teues entranyes tan ansioses i submergida dins de l'úter. Té una passió profunda i molt formosa.
    M'ha agrada molt, Naiade.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Vida humida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2018 | Valoració: 10

    Les sensacions de benestar que ens has divbuixat es colen pell endins. Una pell humida, això si. Onades de salabror, acolliment maternal, la mar com a símbol de vida. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 11-09-2018 | Valoració: 6

    Viusal imatge poèica, dins de l´úter maern, comparat amb un mar, ple de sensacións.Lloc càlid i protegit, abans de sortir al món, on la vida començarà el seu camí.
    Les meves felicitacions.

  • Aigua i llum[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 09-09-2018 | Valoració: 10

    Un poema bellíssim! que transmet o canalitza sensacions que atresora la nostra memòria biològica d'una vida passada com aquàtics. Ara som terrenals i tal volta algun dia serem aire o foc com ho son els habitants del "planeta Sol". Tot és evolució, energia en moviment per tal de reintegrar-nos a la font de la nostra llar espiritual. Poemes com els teus ajuden a recordar qui som i devers on ens encaminem. Naiade, força llum et desitjo a la teva vida!

  • Amniòtic[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-09-2018

    Els teus versos em fan pensar en un final i a la vegada en una renaixença. Tornar a l’úter després d’haver fet camí, però no pas per romandre-hi, sinó per fer un pas més enllà i ser autosuficient. Un mar càlid que ens acull i ens transforma. Un lliurament des de la llibertat, des de la no necessitat, simplement perquè es vol, perquè som un tot que sura en harmonia, sense conflictes, sense por. Seria un bon final, o un bon principi, o també un bon present etern...
    Fan sentir bé les teves paraules, relaxen i reconforten.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

273828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com