Resignació

Un poema genial, poesia estricta.
Però no t'aturis darrere les paraules. Que la força amb què ets capaç de fer-ne malabarismes et llanci endavant, cap a la batalla.
Aquest poema no és més que una immensa expressió que ho desitges.
I quan una cosa es desitjada per un veritable Bruixot, només pot ser transformada i aconseguida, com aquest poema total.
Una abraçada.

Ho és tot excepte resignat. Transmet molta rebel·lia, esforç i ganes de destruir el posat resignat enfront d'una realitat dura i inamobible com el granit a la qual ens hem de doblegar o si més no estrellar-nos-hi fins a vessar sang pels ulls. No canvïis.

Respecte de "les pomes desgraciades" ja t'he escrit al fòrum demanat disculpes. Espero que ho llegeixis sisplau!

Aquest poema és "una passada!" Trenes les imatges com si res, amb una senzillesa espectacular.

Són unes imatges dures i contundents, però serveixen molt bé al teu propòsit d'expressar tota aquesta munior de poltres desbocats que eren, en aquests moments, els teus sentiments.

Són imatges que en contraposar-se unes amb les altres fan saltar xispes i que s'encengui el foc, i que brilli altiu i exuberant al més alt del cim del teu poema. FELICITATS!!

sento MOLT haver-te disgustat i haver faltat al respecte als altres relataires (segons es desprèn del que tu em dius) Em temo que si segueixo penjant coses meves em tornarà passar...No sé què faré al respecte. perquè malgrat vigili, "se m'escapen irremeiablement"

Hola bruixot, sóc llu6na6 que abans, a l'estiu era "estrangera"

m'agrada el teu poema tan sorprenent. Quin jocs fas amb contrassentits que deixen perplex i agafen fort. fer aquest joc no és pas fàcil. Té mèrit i te'l dono tot bruixot.

Segeuix. i el "jefe" et tornarà a publicar toto seguit. Bruixot una abrçada de "llu6na6, estrangera" (uf!!!!!!!!)