Renéixer

Quan la tempesta ens ataca, busquem recer, abric, protecció... sense desesperar!
Quan passa, valorem els danys i provem de posar remei!

El temps sota la turmenta es fa llarg i de vegades sembla que per sempre quedarà tot fosc... però sabem, per experiència, que sempre s'acaba, que en un moment o un altre arribarà la calma, tornarà la llum: aquesta és l'esperança que ens manté serens en les etapes difícils!

Has construït un poema que es pot llegir textualment, ja que els versos segueixen un fil narratiu i descriptiu propi, o com una metàfora global, i de totes dues maneres, li trobo el seu mèrit!

En mig d'un dia fred amb un sol lluminós, t'envio una abraçada calmada,
Unaquimera

sempre arriba la calma, però no és gens fàcil passar-la, i moltes vegades, jo diria que la gran majoria, com tu dius, et trobes sola davant d´ella. I lentament arriba el dia que veus un raig de sol. I segueixes endavant.

M´agrada el "Renéixer", penso que quan passes per una etapa difícil i surts endavant sempre neix quelcom en un diferent del que ja era, no creus?
M´agradat també que el final acabi com el començament, sempre m´agradat aquest recurs.

Un petonet i que el sol sempre surti per tu

L'alegria de viure un renéixer, un espectacle de la vida del que gaudim amb enorme felicitat i entusiasme, després de ser enfonsats en les tenebres...
Poema mig subtil i simbòlic on has deixat anar la teva faceta de poetessa que s'engrandeix ràpida i constantment, per ser llegida amb delit...

Salutacions!


Sergi

M' agrada la metafora o comparança de la tempesta amb la vida, es ben real.
Sovint en les meves caminades,
comparo els paisatges, colors , i fenomens atmosfèrics amb la vida, doncs al cap i al fi
no som mes que un esser mes, enmig de la natura , encara que mes complicats .

Avet

darrere el teu poema trist i profund.
M'ha agradat molt el teu "Renéixer", però t'he de confessar que se m'escapen conceptes que no els acabo de copsar. En el teu cas tindré present el consell d'una amiga meva, gran coneixedora de la poesia d'en Miquel Martí i Pol.
Em va dir: si et trobes amb algun vers que no l'acabes d'entendre no t'hi capfiquis;queda't amb l'essència del poema si el trobes bell i gaudeix del seu ritme intern, dels sentiments que et transmet i prou.
Naiade, el teu poema l'he trobat d'una bran bellesa.
En tinc prou.
Petons.
Mercè.