Rendir-nos, deixar de fugir

Un relat de: gypsy

Tirar a matar
sense compassió,
esbudellar ferotges
l'interior amagat
que necessitem
per viure;
com la sang
ens batega
a cops de cor,
fregant els límits
d'allò que pensem
tan nostre.
Furgar endins
de mots i versos,
sadollar els somnis
amb llunes de paper,
sobreviure en les ales
d'un ocell que passa,
cloure els ulls hissats
envers un cel entapissat
d'anhels blaus que esperen,
rendir-nos, deixar de fugir.


gypsy

Comentaris

  • Em rendeixo...[Ofensiu]
    onatge | 27-12-2009 | Valoració: 10

    I no fujo, m'endinso en el teu poema...


    Salut.
    onatge

  • Xantalam | 25-08-2009

    Una intensitat fora del que és habitual i una vivesa de sensacions que ultrapassa la sensibilitat de qui ho escriu i arriba més enllà, colpint a qui ho llegeix.
    M'ha agradat moltíssim, Mariona.

    Que acabis de gaudir de les teves vacances, una abraçada,

    Xantalam

  • Que és sinó [Ofensiu]
    Nyanga | 07-08-2009

    la vida que sobreviure en les ales
    d'un ocell que passa?
    Preciosa metafora que em fa pensar en tots aquells moment que hem de superar, tots aquells moment en que voldirem fugir per perdre'ns en l'aire però que no podem i que enlloc de marxar corrents ens rendim i deixem de fugir per lluitar contra aquesta rendicio?

    excelent!! :))

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

450375 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu