REGRESSIÓ

Un relat de: brins

Immersa dins d’un món de pluja, avui he decidit invertir el temps, capgirar l’enigma per tornar a la majestat de l’aiguaneix. He iniciat una marxa enrere que m’ha permès fer-me petita a poc a poc i tornar a sortir de l’entranya uterina de la mare per reviure escalfors suaus.Tot i no tenir encara nom, he pogut sentir com se m’esborrava la fredor de les hores arronsades i de les nits sense foc.

M’he allunyat del present i he esdevingut nadó protegit per mans amatents, per aconseguir reviure primaveres engalanades de cels transparents i per oblidar l’aigua que avui em mulla la teulada. He cercat un camí amb pols d’artifici per poder sentir sang als turmells i delit a les venes.

Ara, acotxada pels braços de la mare, sóc un nadó feliç.

Comentaris

  • Susceptibilitat beneita[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-08-2017

    Exacte. Com a beneits. Jo, com a ésser humà que sóc, també sóc susceptible d'actuar així, encara que ho critiqui. Si jo em dediqués a l'astronomia, i em fascinés una exploració espacial amb una sonda, per car que costés pel que fa al planeta i a l'economia, podria actuar com un beneit.


    Sergi : )

  • Quin escrit tan meravellós[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-08-2017 | Valoració: 10

    Merci per comentar-me. Tens tota la raó en tot el que dius, però fixa't que és una poesia tràgica i que el títol n'és la ironia.
    El teu relat parla d'un naixement, no?


    Sergi : )

  • I en certa manera morir és com néixer![Ofensiu]
    aleshores | 14-08-2017

    I en certa manera morir és com néixer!
    Potser com aleshores en posició fetal
    arraulit t'agomboles sobre tu
    - la natura és sàvia -
    ajuntant els membres tant com pots
    i tornes cap al no res d'on vas eixir.

  • Tornar al ventre matern.[Ofensiu]

    Tornar a sentir l'escalfor del líquid amniòtic i del moviment compassat al de la mare. No sentir fred, ni gana, ni dolor, ni angoixa... Estar sempre protegit. Quin plaer!

    Has estat molt encertada en triar aquest tema tan dolç i pel que tots hem passat abans de la nostra sortida al món, de vegades hostil.

    L'enhorabona.

  • Ja en tenia ganes...[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-08-2017

    ...però llegir les teves magnífiques paraules encara me n'ha fet venir més, de tornar a ser un nadó. Que la pel·lícula tiri enrere i no pas endavant on les acaballes i el final no ens fan pas el pes. Retornem a l'inici, amb un somriure sense dents, l'escalfor de la mare i la promesa d'un àpat calentó i dolç cada poques hores.

  • El regressiu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2017 | Valoració: 10

    M'has fet pensar en un magnífic conte de Manuel de Pedrolo, on el protagonista, un vell, es va tornant jove a mesura que avança el relat. És un plaer tan gran llegir-te, tens una gramàtica tan acurada i un vocabulari tan ric (per aquesta pàgina n'hi ha cada un que...) que fas venir ganes d'escriure.Una forta abraçada, Pilar i que passis un molt bon estiu!

    Aleix

  • correcció comentari anterior[Ofensiu]
    Lliura - *M* | 13-08-2017 | Valoració: 7

    Moltes vegades he sentit tambe aquesta necessitat...

  • Felicitats[Ofensiu]
    Lliura - *M* | 13-08-2017 | Valoració: 7

    Moltes vegades heu sentit tambe aquesta necessitat...
    Una abraçada...

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: