Records d'infància: TRENES PANOLLA (Repte 632)

Un relat de: rnbonet
Encara no havia començat la calor forta, però el sol de migdia queia a plom. Les messes dels bancals més amples ,encara verdes, anaven tombant, segades per la dalla del meu pare. Eren els destinats a produir el fenc. Fins juliol no segaríem l'ordi i el blat, ja madurs, dels bancals de baix, més menuts. Al seu darrera, el 'ti' Ambròs, del Mas del Barberans, forca en mà, feia muntons amb l'ordi, el margall i el trèvol, mentre els meus germans feien garbes i les carregaven al mul, per tal d'ensitjar-lo.
-Va, Masianet, no faces el puput i porta'ns la bóta, que cal remullar el gargamell! -va cridar mon pare.
Jo, el menut del tres fills mascles del Mas dels Frares, tindria aleshores una dotzena d'anys. Ajudava també en la sega, com tots els habitants dels dos masos pròxims,però preferia estar-me al mas, fent alguna encomanda a la mare mentre amania el dinar. No m’agradava suar. O millor, estar-me amb la Tomaseta dels Barberans, de la mateixa edat, rebolcant-nos per la pallisa, damunt els brins verds acabat de segar. Les trenes rosses, la cara pigosa i somrient i els seus ulls verds em provocaven pessigolles més avall del melic.
L'any següent marxaren cap a Barcelona. Què haurà sigut d'ella?

Comentaris

  • Quants records [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-09-2016

    poden deixar les feines del camp, una cara pigosa i uns ulls verds.
    Molt bon relat, Ramon! Sempre aprenc de tu paraules noves.
    Una abraçada.

  • Aleix de Ferrater | 15-07-2016 | Valoració: 10

    Aquells records del camp, de la suor, de la feina en mànigues de camisa, sense camisa. Les feines agrícoles tan llunyanes i alhora tan necessàries. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

256 Relats

1528 Comentaris

269831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!