Ramon Maria

Ramon Maria

Si li queda un bri d'humanitat, plegui, Si vol seguir mirant als ulls als seus fills, plegui, si en algun moment a casa seva el van tractar com una persona, per agraïment a qui ho va fer, plegui.

M'explico: Jo crec que les persones poden rectificar i vostè hi és a temps: faci-ho, pel bé de tots. Demostri, Ramon Maria, que té collons per sobre de les ideologies, que hi ha una manera de ser persona que les transcendeix. Faci un gest de cara als embrutits amb uniforme que saben de sobres perquè els consenten i els indulten: per ser els gossos d'atura de l 0',1 per cent.

Ramon Maria, vostè va anar de ben segur a una bona escola i en teoria (a part de dir-li o fer-li veure que vostè no era de la púrria) li van dir que calia ser persona, encara que fos en abstracte. Sigui persona, doncs, i per respecte a l'immolat, plegui.

Ramon Maria, se li pot agrair que no hagi dit: "es va resistir", com el seu antecessor va fer en ocasió similar. Però vostè ha seguit l'estela de l'embrutiment d'aquestes persones que, intel•ligents com són, esperen i guaiten els seus gestos directors.

L'home que jeia terra era una persona com nosaltres - aquest és el punt clau - potser una mica obsessionat amb la cultura física, potser amb deutes; què sabem? I dèries sexuals que no ens importen, sap?, tal vegada. No n'hem de fer res d'això nosaltres, era cosa seva. A mi m'és igual si era un gaypresari o el que fos, les persones transcendim aquestes sintètiques classificacions. El cert Ramon Maria, és que gemegava i udolava d'una manera horrorosa, bramava de manera molt similar al tocino que mataven a la plaça del meu poble - espectacle, que no era enriquidor per als infants - mentre queia la sang a la galleda, des de la jugular, en la que tenia clavat un ferro torçat i punxegut que li mantenien mentre durava l'agonia. No es mata a la gent, com als tocinos, Ramon Maria, no es mata els tocinos, d'aquesta manera. Malgrat les seves limitacions era un home, en aquest cas qui cridava, i sentir-lo cridar m'ha recordat aquell espectacle poc edificant però que colpia: ensenyava allò que no s'ha de fer. Per aquest motiu, per haver generat aquest dolor a una persona, amb tots els seus defectes menors, plegui.

Li diré Ramon Maria que les ovelles eren més fàcils de matar, la terra en la qual queien mortes, però, tenia l'indefectible ferum de la sang. Un cop s'ha sentit Ramon Maria, hom ja no se n'oblida, sap? Encara que es netegi amb aigua. Igualment, aquesta mort l'acompanyarà, si no plega, ara, com la ferum que li deia. Per això, plegui.

No tinc confiança en vostès perquè la intel•ligència es rebel•la contra aquesta confiança, però crec en l'optimisme de la voluntat i podria ser que vostè, que te un aspecte molt normal, deixés de ser un home covard que no va resistir la menor contrarietat, i plegués.

Nomes demano, Ramon Maria, que la gent, enrabiada, no respongui amb la violència amb que actuen vostès (perquè potser ja ho tenen tot previst i saben què farien i que, al final, en sortirien guanyant, per això, entre altres coses, paguen tant sous de pilotes)

Tingui present el que pot passar, si seguim així en el futur i plegui, si us plau.