Qui?

Qui espantarà els meus dimonis,
Ara que jo mateix m'he convertit en un?

Qui baixarà al clavegueram de la memòria
A recuperar antics residus de consistència pretèrita?

M'enfonso en la somnolència tardana
Dels meus Mites de Cthulhu,
A falta d'una metamorfosi kafkiana,
O d'una catarsi homèrica,
Repasso cada dia una opció lovecraftiana.

Qui em vigilarà des de la foscor,
Ara que la foscor neix dels meus dies?

Qui m'apagarà les hores
Ara que son espelmes de vetlla mortuòria?

Trafico amb instants assèptics,
Insípids del meu pou i el meu pèndul,
A falta de referències dantesques,
O de llegendes becquerianes,
Tanco amb mahons la meva ànima, com en un bon relat d'en Poe.

Qui nega l'aparició de la finestra
Si sóc jo el fantasma que vigila?

Qui no sap trobar un Canterbury
Per aquest pobre gos dels Baskerville?

Jugo amb les cartes dels dies
Com en Frankenstein amb la divinitat,
Tancat als paràgrafs de Shelley,
Intento descobrir la meva pròpia maledicció,
El meu autèntic monstre, el meu propi Bram Stoker.

Qui no creu en monstres, fantasmes i dimonis,
Qui no creu en mitologies prenyades d'antigor?

Qui em vol donar la clau que obre el pany d'aquesta gàvia?
Qui va ser qui m'hi va empresonar?