"Que ve el llop!" - Papa dixit

Vull comentar el teu escrit, sense aturar-me al contingut, amb el que estic bàsicament d'acord amb tu.
M'agrada el teu estil sobri i elegant i vull referir-me també a la teva poesia, vital, voluptuosa, breu i eficaç, farcida de sentiments i sensacions, que t'apropen a qui et llegeix, de manera quasi física.
Et seguiré llegint.
Ramon

A banda de la forma, estic absolutament d'acord amb tu en quan al fons. Mira, saps el què passa? Que el Vaticà i en especial el Papa es creuen que tenen el monopoli de Déu i que l'han de defensar. Defensar Déu? Quina soberbia! Pensen que som uns descreguts perquè no omplim les esglésies (que consti que jo les visito sovint) i que és allí on Déu es troba. Però, a veure, Déu no és a tot arreu? Fins i tot diria que precisament els temples no són els llocs on s'hi troba millor, potser perquè els fidels en tenim la boca plena i Ell se'n va a d'altres llocs on el necessiten més. Diu el Papa que s'ha perdut l'hàbit de l'oració. I ell com ho sap? Està dins del cor de cada persona? Què sap ell de quina manera preguem..! Ara si es refereix a que no resem el rosari com autòmats, llavors té tota la raó. Altres coses més importants tenim que resar el rosari.
Bé, plego, que no acabaria mai amb aquest personal. L'enhorabona pel article.

Qwark,
Les meves línies ni eren fruit de la desesperació ni de la impotència. Pretenien simplement ser un article d'opinió sobre 2 noticies aparegudes a al premsa, i res més.

M'atorgues un poder que no tinc. Ni de bon tros era la meva intenció lluitar contra res. I encara menys contra una institució com l'església.
Si el creients se senten atacats per algú tan insignificant com jo, pitjor per ells.

Això no vol dir que hagi de callar. Puc dir el que plagui, la constitució, tot i la seva imperfecció, m'empara en el meu dret a expressar-me lliurement. Així que ho faig i ho seguiré fent.

Es veu que ara ens podsem a debtare sobe coses que ja haurien d'estar acabades i enllestides. Com el catolicisme. De fet, si els creients ho fossin de veritat, ho serien a casa seva.
Jo en conec un que adora una escultura de Zeus, instal·lada en una cambra de casa seva.
Què el diferencia d'un cristià? Que després no surt al carrer a exigir educació, subvencions ni privilegis per a la seva confessió. Potser zeus és superior a Yahvé, i il·lumina millor els seus deixebles que nopas el pobre totpoderós esquizofrènic de la Bíblia.
Resulta ben estrany que al 2008, encara pervisqui aquesta església ridícula i lamnetable. Que d'un improbable Jesús se'n faci un muntatge que acaba amb l'amanerat Ratzinger vestit de Deag Queen catòlica dient si ens hem de posar e presservatiu o no. Se l'ha posat, mai, ell? Potser quan era un membre de les joventuts hitlerianes...
Un cas com un cabàs. Una religió basada en el terror a la mort, en la culpa. Un llast per a la cultura i la societat. Una plaga. Una desgràcia. Possiblement, la pitjor religió mai creada.
per fortuna, i veient l'agressivitat dels seus defensors, deu trobar-se a la vora de l'abisme. A veure què hi diue. Perquè hi diran.

Em sap molt de greu llegir aquestes línies teves, fruit de la desesperació i la impotència. Thoreau va escriure que no valia la pena llegir la premsa. Més o menys hi surt el mateix cada dia, són xafarderies que no ens aporten gaire cosa.

Sobre el tema de la religió, crec sincerament que t'equivoques de camí. L'Església catòlica no és un gegant que calgui combatre amb la paraula. No serveix de res argumentar amb algú que creu que la veritat de les coses es basa en creure que són veritat. No els pots moure ni un mil·límetre. No són gegants, són molins.

Bé, jo tampoc sóc ningú per donar sermons. Potser el millor és intentar ser feliç. Això desespera als qui volen que vivim amb por.

...xicona, en que els 'valors' dels laïs i dels agnòstics estan molt per damunt dels dels creients, entestats en idees de cap quadrat.
Gens d'acord entorn l'extinció de la fe catòlica; sempre s'han queixat si no han tingut la paella pel mànec ... i ara, que la veuen perillar, es fan altra vegada els màrtirs.
Encantat d'haver-te llegit. I salut i rebolica!

Si aquesta expressió la fan servir cada vegada que ens donen una noticia i sembla que ho fan, al final ens passarà com el -pastoret mentider- de tant dir-ho quan sigui veritat ningú creurà que totes les noticies son dolentes i les confondrem amb les bones que seran les mes perjudicials per a tots. Llegim, rumiem i després cridem si cal "Que ve el llop!"