...que tiri la primera pedra

L'aprovació a França d'una llei que multa amb 45.000 euros a qui negui la massacre armènia a mans de l'imperi otomà el 1915, ha provocat una crisi diplomàtica entre Turquia i l'estat veí. En plena picabaralla, el primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan ha acusat de genocidi als francesos, que l'any 1945 varen provocar la mort del 15 % de la població algeriana. Estic d'acord en que els gavatxos no són ningú per donar lliçons de respecte pels drets humans. Per començar són encara més centralistes que els espanyols (que ja és dir). De fet, el terme “jacobinisme” és una de les grans aportacions dels francesos al diccionari polític universal. Robespierre, que va popularitzar l'instrument més famós del Dr. Guillotin en va ser un membre destacat. Per si això fos poca maldat, varen inventar una massa gomosa i immenjable, la “baguette”.

Si França i Turquia volen intercanviar-se retrets per les barbaritats comeses pels dos pobles tenen molts arguments. Sense sortir del segle XX, els gals varen participaren en les dues guerres mundials. Diuen que les venjances contra els col·laboracionistes varen provocar més morts que la mateixa resistència. També intervingueren a Corea i, tal com denunciava Erdogan, a Algèria. Els serveis secrets francesos varen fer esclatar el Rainbow Warrior i el fotògraf Fernando Pereira va morir en l'explosió quan Greenpeace protestava per les proves nuclears al Pacífic. Per la banda turca, a part del mencionat genocidi armeni tenim la primera guerra mundial, aliant-se amb els alemanys i els austro-húngars, després la guerra de la independència, l'expulsió dels grecs que vivien a vora del mar Egeu i l'extermini, encara vigent, del poble kurd.

I els Estats Units, que varen ser fundats sobre les tombes dels indis, que bombardejaren dues ciutats japoneses amb armes de destrucció massiva, que varen provocar l'horror al Vietnam, que mataren tanta gent a l'Iraq i l'Afganistan. I Anglaterra, que va aixecar un imperi a sang i foc. I l'Espanya a on no es ponia el sol, arrabassada als indígenes amb la creu i l'espasa. I els mateixos catalans, famosos a tot el Mediterrani, gràcies a les “gestes” dels almogàvers (a partir de llavors ja no vàrem poder massacrar més gent perquè perdérem totes les guerres). Tothom té més d'un esquelet a l'armari i ningú pot aixecar la veu més que l'altre. La història ens confirma que cap poble té el monopoli de la barbàrie.