Quan les pomes cremen (part1)

“...No sé com dir-te que ho sento, que hem sap greu. Tal i com ja t’he dit, la immaduresa és un factor que indueix a cercar un comportament inadequat. Ha passat el temps i veig que necessito reconciliar-me amb mi mateix. No és fàcil, i crec que la millor manera és explicar-te tot el que va passar realment. Sé que m’arrisco escrivint una carta que no sé si la llegiràs, si la cremaràs, si la llençaràs... saber que tot el que abans havia format part d’un present, ara serà una veritat innoble i inadequada, però és el que el meu cor i la meva consciència hem demanen cada dia. També he de dir-te que no és necessari que em contestis, una resposta podria empitjorar la situació i la vida que portem, actualment ara, els dos...”

Amb els dits tremolosos i amb el cor a cent, l’Andreu es decidia a escriure un nom d’usuari. No s’ho podia creure, estava fent una cosa que no havia fet mai, però el pitjor era estar treballant a la mateixa taula que la Neus, la seva dona, cara a cara. De manera preocupada i neguitosa, l’Andreu mirava de reüll a la seva dona. No sabia quin nom d’usuari es posaria i la situació del moment encara ho feia més difícil. Pensatiu, es va posa les mans el cap quan va veure la marca de l’ordinador de la Neus, la data i l’hora. Així que se li va acudir de fer una combinació amb les tres coses. Dues gotes de suor li regalimaven cara avall mentre amb la boca mig oberta respirava amb una silenciosa dificultat. Aquella situació era exageradament excitant per ell, pensar que en un moment la Neus podia descobrir el que estava fent el feia vibrar com un gos bavós a la recerca del seu os més gros. Igual que el caprici del gos era l’os, el seu era el sexe i la idea esbojarrada de fer-li el salt a la seva estimada. En el fons no sabia què era el que el portava a sentir-se d’aquella manera, però el moment el superava, i es veia obligat a rebutjar tota responsabilitat que transcorregués en el seu, ja perdut, cervell.
La Neus, en veure que l’Andreu suava com un condemnat i que respirava amb la mateixa lentitud que un animal esgotat, es va espantar. – Rei, que et passa res? Fas molt mala cara! –. Com si li caigués un roc al cap i amb gran dificultat l’Andreu es dirigia amb el ratolí en direcció a la ratlleta minimitzadora que el podia treure d’aquella sufocant i ja pesadeta situació. Estava tan concentrat en arribar a l’objectiu que, després de minimitzar la pantalla amb la seva ma tremolosa, no es va adonar que la Neus restava immòbil al seu costat, mirant fixa la pantalla. El cor se li va accelerar i el que abans era excitant va passar a ser esgarrifós.
–Dreu, treballes massa. Has de buscar una estona per relaxar-te i no estar tant capficat en l’empresa. Si no vigiles t’agafarà un atac d’ansietat, mira com sues! –.
En gest afirmatiu, l’home es va aixecar i se’n va anar directe cap al lavabo per refrescar-se la cara. La Neus, com qui no entén la paraula i amb la cella arquejada, es va disposar a tancar l’ordinador perquè el seu marit no ho hagués de fer i pogués anar directe al llit. Va veure que tenia una pestanya oberta, així que agafà el ratolí i l’obrí. La cara se li va empal•lidir quan va veure la pàgina que restava oberta. Es va enretirar fent córrer la cadira de despatx fins que es va parar, i es va quedar fixa mirant la pantalla. En tornar l’Andreu va veure que la seva dona el mirava gesticulant negació amb el cap.
–Però es pot saber que estaves mirant? Com ho pots fer això?, em pensava que tenies una altre mentalitat, però ja veig que ets igual que els altres –.
L’Andreu, tartamudejant, es va acostar a ella demanant-li perdó, però la Neus tenia la cara vermella com un tomàquet i els seus ulls reflectien un emoció d’odi i de ràbia.
–Tu creus que és això el que necessitem? Cal que siguem igual que la resta de parelles que se senten motivades per les pel•lícules pornogràfiques a jugar amb aquest jocs? –sense entendre la pregunta va respondre: -quins jocs?.
No se n’havia adonat que, amb el pols tremolós, en comptes de tocar la pestanya de minimitzar havia tancat la creueta vermella, i el que havia quedat obert era una pàgina que anunciava productes eròtics per a completar les emocions sexuals. Hàbilment, controlant l’emoció i el neguit li va dir a la seva dona que li venia de gust que experimentessin coses noves i que unes joguines no feien res més que intensificar la relació amorosa que els dos compartien. Ella s’hi va negar i li va dir que no hi estava d’acord, se li va acostar i amb un petó a la galta li va demanar que no hi tornés més.
“...Podia funcionar una relació per internet?. Hem sentia enganyat, malgrat saber que el que feia era un trencament amb mi mateix i amb la relació amb la meva esposa, però l’excitació de fer-li el salt superava tota expectativa segura que hem mantingués fidel fins a la mort...”

L’endemà, a les set del matí, quan la Neus encara dormia, va anar al bany, i després es va dirigir a l’ordinador. El va obrir i es va disposar a engegar per primera vegada el seu usuari i començar a conèixer el personal. Després de aprendre tal i com funcionava la web es va ficar en una carpeta amb el nom d’usuaris, va fe moure la barra lateral i va començar a llegir el nom d’altres usuaris. En buscava un que no fos gaire escandalós, però tampoc molt modest. Finalment en arribar a la lletra G, va trobar una usuària amb el nom de Gata Melosa. Era cridaner i li va fer gràcia, així que es va disposar a saber si la conversa amb aquella dona podia ser excitantment interessant.

Andreu diu:
- hola... que tal? Tinc 28 anys i visc a Llopir.
Natàlia diu:
- bon dia...
- mirando correos
Andreu diu:
- haha jo tmb..
- interessante?

L’Andreu era una d’aquelles persones que només de viure una situació, tenia la sensació de que tothom la vivia i la sabia. Aquella conversa amb aquell usuari femení li feia percebre unes vibracions hormonals que el feien suar. Dintre seu pensava que era la primera dona, així que hi havia raons per estar nerviós.

Natàlia diu:
- alguno bueno
- entre letsbonus i altres més de la meitat eliminados.
Andreu diu:
- hahaha...
- d'on ets?
- No et recordo haver vist mai per aquí...

“...era evident que no l’havia vista mai, perquè era la primera vegada que mantenia una conversa amb una persona d’aquell lloc.” No entenc perquè ho vaig fer, alguna cosa m’empenyia a fer-ho, no podia pensar en les conseqüències, era com si una força superior a la meva hagués apartat aquella veueta interior que hem deia que aquell gest no era correcte, que en un futur no molt llunyà, aquella aventura tindria una final dramàtic...”

Natàlia diu:
- 15 minuts de Riona, tu?

Andreu diu:
- A Llopir

Natàlia diu:
- fred?

Andreu diu:
- si.. una mica...
- deu ni do..
- i tu?

Natàlia diu:
- jo Riona, bé sant Germani
- estàs a la feina?

“...Aquella conversa era d’allò més estranya. No entenia el que passava, es repetia d’una manera molt curiosa..”.

L’Andreu no entenia les respostes repetitives i incoherents de la dona desconeguda, però li seguia la conversa, si més no per guanyar-se la seva confiança.



Andreu diu:
- no... haha a casa..
- i tu?

Natàlia diu:
- jo si sense festa, tu creus? .. dissabado i sense fiesta...

Andreu diu:
- puff.. quina merda, no?
- quina edat tens?

Natàlia diu:
- pero relax, oficina buida, el jefe a sortit fa uns 12 minutos.

Andreu diu:
- hahaha millor..

Natàlia diu:
- 39 anyets...
- Tu nene?

Andreu diu:
- jo en tinc 28, t’ho he dit abans, al principi ...

Natàlia diu:
- Collones beiby boom ... no llevamos diez anos...

Andreu diu:
- hahaha soc més madur del que et penses!!!
- tens experiència?... vull dir en això.. de quedar amb homes per aquí... i després...



Natàlia diu:
- val,...
- experiència, en homes, si i molta. Jajaja... llevo dos anys en aquesta web!!

Un breu pensament divertit i esbojarrat va fer pensar a l’Andreu que aquella dona vivia dins aquella pàgina web, immersa en aquell univers desconegut i del tot anecdòtic per ell. Després es va posar a riure sol. Mentrestant pensava amb les marranades que podia haver fet aquella dona amb tants homes fins que un so fònic el va fer tornar en si – riiinnggggg –, la Natàlia continuava donant senyals de vida a través d’aquella pantalla il•luminada.

- porqué.... que vols experimentarr?

Andreu diu:
- per saber les teves actituds.. haha....
- home.. sexe estaria bé...
- per cert... com ets?

Natàlia diu:
- sexualment, activa, morbosa....
- tu pel que sembla no en deus tenir gaire...

Andreu diu:
- si, exacte, no gaire.. més aviat poca.. no acostumo a fer el salt a la dona cada dia...

Natàlia diu:
- encara estàs indeciso? ... o estàs disposat a saltar-te las normas?

Andreu diu:
- si ... certament si...
- no ho se... crec que si que n’estic segur..

Natàlia diu:
- i com ho portes?

Andreu diu:
- home.. s'ha de dir que les dones m’exciten molt.. però tmb m'estimo molt la meva dona...
- ... per altre banda imaginar-me que li faig el salt sense que ella ho sàpiga ...
- Hahahaha
- i a tu?

Natàlia diu:
- bé yo sóc bisexual, amb les dones... m’agrada, però amb els homes és una cosa més sentimental ... i la veritat me posen més.

Andreu diu:
- hahahaha...
- guai..
- tens parella?

“...aquella dona mostrava signes de que tenia ganes de conèixer-me, que volia una cosa més profunda que només el sexe... però tot i això, la seva conducta arrossegava un mal profund que deixava un rastre enganxós i morbós...”

Aquella dona acabava de manifestar la seva condició sexual, i el fet d’imaginar-se la possibilitat de que fessin un trio ells dos i una altre dona, encara el va excitar més. Però mai havia tingut una relació amb una persona que li agradessin individus del mateix sexe, així que se sentia una mica estrany, però tot i això creia que podia ser una bona idea.

Natàlia diu:
- a la fi hem satisfaix sexualment, de totes les formes... jajaja
- parella? NO. GRACIAS!!

Andreu diu:
- hahaha..
- a mi si que m’agrada... així tinc doble sessió...hahaha
- la veritat...

Natàlia diu:
- soc lliure de dormir amb qui vull i fer la miia nene...

Andreu diu:
- a la llarga..

Natàlia diu:
- parella amb...

Andreu diu:
- hahaha... depèn del tipus de relació que tingueu.. si és oberta..
- encara té més morbo no?

Natàlia diu:
- ja hi he passat, i et dones unas pegotas...

Andreu diu:
- a si?

Natàlia diu:
- pero busques parella amb una dona amb relació oberta o dona soltera?

Andreu diu:
- depèn... crec que més aviat .. relació amb dona amb relació oberta...
- perquè les dones son molt geloses!! I després si és soltera .. no se com pot reaccionar...
- i ho dic per experiència..

“...el fet d’afegir mentides, era una cosa que em donava un suport i una confiança important, perquè sabia que d’aquesta manera, fos qui fos la tal Natàlia, no sabria la veritat i, per tant, era un sistema per tenir-te a fora d’aquest món que m’havia atrapat i que no em deixava tornar amb el meu ésser real...”

Natàlia diu:
- oh tambe hi han nois que ho son, tu garenteixo...
- e conegut algunos...
- si vols un consell,...

Andreu diu:
- digues

Natàlia diu:
- vint-i-vuit oi?

Andreu diu:
- sip

Natàlia diu:
- estudies o ja as acabat la carrera?

Andreu diu:
- fa anys que vaig deixar els estudis... ara treballo

Natàlia diu:
- be i deus viure amb família, vull dir que ella no sap res...

Andreu diu:
- si..
- digues..


Natàlia diu:
- llavors, el millor és acabar amb una bona formacion, trobar una feina buena ...del que realment te guste i començar de zero. Si vols un pis... es millor que sigui de compra millor que amb hipoteca... ES A DIR NO DEPENDRE D'ALTRES... i t’ho dic amb doble sentit...
- DE MOMENT, disfruta provant
- el teu nom no es Andreu oi?

Andreu diu:
- si..
- Andreu...
- i que hem recomanes que provi?.. referent amb el sexe..

Natàlia diu:
- el que t'agradi, el que et faxi sentir ser viu, allo que no tiene preu, la sensacion de no saber on ets.... amb qui ho has provat?.. amb ningú seguro...

Andreu diu:
- la veritat es que encara no ho he provat... de fer-ho amb una dona que no conegui de res....
- i no se què fer..
- busco una cosa... "romàntica" no freda de sexe i ja ta ...sinó de conèixer l'altre...
- de disfrutar...però amb algú que jo trii!!.. i això hi ha qui no ho entén..

Natàlia diu:
- de veritat estàs molt al inici? muchas el romanticismo ja no el tenen... fa temps que l’han perdut pel camí... jajaja

Andreu diu:
- si.. exacte..
- només volen sexe...
- com conills...
- algunes m'han proposat d'anar a casa seva i tot

“...no sé el que estava fent, el que li deia, hem contradeia durant tota la conversa, però, malgrat tot, alguna cosa hem deia que podia confiar en ella. En aquell moment, després de repassar la conversa, vaig veure que no tenia res clar, no sabia el que volia, estava confós, ...”

Natàlia diu:
- la gent ha deixat de buscar-se i entendres asin mateix i van a lo que van si follar...
- es lo habitual
- sexe i sexo...

Andreu diu:
- i jo tinc ganes de provar... però hem fa respecte.. i sobretot tinc por a equivocar-me ... a després tenir remordiments...

Natàlia diu:
- tenir experiències sexuals no es equivocar-se. Equivocar-se es establir una relació equivocada....

Andreu diu:
- si això si... però no sé si després hem sentiré malament.. tenint remordiments.. .. i si reacciono malament?

Natàlia diu:
- si tens desitg, et satisface els teus tocament, nomes hi ha una solució, es provar, nomes ho sabràs tu si t'has equivocat!

Andreu diu:
- si però després ja serà massa tard..


Natàlia diu:
- Ara a la primera de canvi si el que vols es descobrir que te fa sentir bien, hauràs de passar-hi, per experimentar... percebre les teves sensaciones...
- això si no esperaries que sigui la teva primera experiència amb una dona que no sigui la teva. La que sigui per sempre, eso ja s'ha acabat ara fes-lo consiente de que la persona no et faxi malt
- quant dic malt no dic fisicamente sino sentimentalmente, llavors si que es un error...
- enamorar-se de una dona o home i llavors no sentir res sexualment, per més que te exciti es un error...

A l’Andreu cada vegada li costava més d’entendre la conversa, la Natàlia escrivia molt malament i ell començava a sentir-se frustrat de parlar de temes que no li interessaven. Volia anar al gra, una conversa pràctica i contundent.

Andreu diu:
- gràcies... crec que no sé el teu nom...de fet no el sé, hahaha és la primera vegada que parlem... es el que em surt a la conversa?
- malauradament he d'anar a dinar..

Natàlia diu:
- Natàlia o gata melosa... como prefierasss!!
Andreu diu:
- i seràs al vespre?
- ok... gràcies Natàlia.

Amb estranya situació, va deixar la conversa, pensant que ja no li tornaria cap més contesta. Va tancar la pestanya. Pensatiu meditava com s’ho faria per poder tornar a contactar amb ella. va deduir finalment, tot i que alguna cosa li feia pensar que aquella dona era especial. Més relaxat, però pensatiu amb el que podia passar després, es va quedar amb la mirada fixa a la fruitera de la galeria. Aquesta estava plena de pomes a sota i una taronja maca i generosa coronava la piràmide. Feia venir ganes de menjar-se-la, així que es va aixecar, la va agafar i es va dirigir a la cuina a la recerca d’alguna altre taronja i d’un espremedor per a fer-se un bon suc per a esmorzar, després, és clar, de fer el suc diari de la Neus.