Cercador
Principi i fi
Un relat de: RATUIX- Compartir:
Ets tú ...qui va desfer
les heures que es trenaven
damunt la meva esquena,
menjant-te els nusos foscos
que estaven aturant-me.
Qui va donar als meus
llavis aroma a primavera.
Els meus polsos,
solcats per terra obscura,es varen diluir
fluint com un torrent de pluja
cor enllà, COS endins.
Aliats i poderosos , sorgirem.
cavalcant la nostra pell,
cremant la llum,
llepant la vida.
Amant inclús la fosca,
la NIT, que ens va engolir.
Comentaris
-
NO PARIS [Ofensiu]lluis perealbert | 30-05-2009
Un poema genial, m'agrada molt. Unes frases molt boniques .
-
et volia recordar[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 25-01-2009
els teus principis a relats.
Paga la pena que rellegim algunes coses ensorrades sota paraules que anem deixant dia a dia, mes a mes.
Aquest teu primer poema és preciós, ple d'imatges tangibles, com aquestes heures que es trenen.
Ferran
-
Sencill[Ofensiu]Chen Ruestes | 11-06-2007
i poetic. Clar i net. M'agrada aixo que les heures es trenin. Una salutació desde l'Empordà.
-
MOLT BONIC[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 26-05-2007 | Valoració: 8
SUPOSO QUE AQUEST UNIC RELAT NO SERÀ L'ULTIM QUE PUBLICARAS EN AQUESTA PÀGINA, M'HA AGRADAT DE TROBAR-TE I SI TORNES ET SEGUIRE LLEGINT!
