Primer Silenci.

arribar a Itaca, veien al fons les muntanyes boiroses i grises d'Albania i les platges serenes, quatre mots que evoquen molt més del que hom pot dir. He vist el relat de Port Roial i desprès de llegir-lo he aprofitat a entrar en altres relats i mhan agradat. resulta curiós que tantes birres compartides i encara no t'hagués llegit... ai, el temps que hem fuig amb les coses que no tinc ganes de fer. Un petó

Un relat curt però ple d'encís.
Em queda un regust trist en pensar en les sirenes amb les boques cosides pel fil del silenci, com preciosos ocells dins la gàbia daurada tapats amb flassades per amagar-les la llum que el fa refilar... C
ert, els vaixells podran navegar... sempre és necessari el sacrifici d'algun per a què uns altres avencin? Ulisses va trobar una altra solució...

Tot i això, les imatges són precioses: elles enfilades a les seves roques, els mariners cursant les ones...

Et dono les gràcies pel plaer de la lectura i t'envio una abraçada plena d'aires marins per celebrar la trobada, si és que et ve de gust rebre-la ( si no és així, llença-la al mar dins una ampolla i algú altre la rebrà... )

Unaquimera (somiadora)

que provoca aquest silenci esfereïdor...

No t'haig pas d'enganyar, David, i per tant, després d'un quant temps de coneixença amb tu, em sento prou còmode dient-te que no he entès el missatge d'aquestes dues breus estrofes..

En un comentari, em vas dir un dia que t'agradava que el que t'explicaven els altres en els seus relats o poemes fos entenedor, perquè els teus ja te'ls explicaves tu mateix... doncs ara jo reflexiono sobre aquestes paraules teves i tinc la certesa que em diràs el significat del teu "Primer silenci".

Això sí, et puc dir amb tota seguretat que hi ha una gran bellesa plàstica en els teus mots. Que han estat triats amb cura i saviesa, com qui trïa cireres delicadament, per fer-ne un plat de postres exquisit.

"...
Hom ha cosit llur boques
amb fil de silenci daurat,
perquè els vaixells naveguin
per les costes encrespades".

Vens a dir que se'ls tapa les boques a les sirenes, perquè no impedeixin la navegació dels vaixells? Són crits que es volen amagar? per quina raó?... No sé, però hi ha alguna cosa especial en aquestes paraules que em substrau...

Una abraçada, Sr. Gómez Simó. És un plaer tenir-lo aquí, formant part d'un ventall de bons autors. Diria que el bon ventall és reduït.... i en això rau la seva importància.... qualitat abans que quantitat, discreció abans que proliferació.

Mmm...... sento trencar aquest capicúa tan bonic...;-)