Potser... algun dia...

Un relat de: Llorenç Garcia

Potser algun dia eixiràs
d'aquelles ombres recòndites
que només un batec certer
podrà esbrinar.
I et presentes davant mi
com un deliri materialitzat
amb una garantia
segellada pel destí.
Potser algun dia brolles
de la boira que m'entela la vista
i et reconega...

I per fi
podré dir-te allò que sempre havia adelit,
aquelles paraules
tan abandonades
al bagul dels sentiments
que hauré d'airejar-les
per traure-les de la pols maleïda del temps
en què ja s'havien enfosant.

No tardes,
amor meu,
perquè ja saps que qui espera desespera.
Aquest univers tan romàntic
ja comença a ofegar-me.
El meu alé
no troba aixopluc
en tanta fantasia,
reclama imperiosament
la teua presència...

Potser algun dia
sorgiràs d'un arc de Sant Martí
rere un dia de tempesta com avui;
llavors, el meu somriure
podrà emmirallar-se
en qualsevol dels set colors
que farcisca la teua esma...

I per fi
podràs submegir-te
en la tensa serenitat
dels meus braços,
etern santuari
de llàgrimes d'eufòria i tristor contingudes,
a l'aguait de poder ser venerat
amb la teua presència
tan subtil
i obaga...

Potser...
algun dia...
troben resposta...
eixos mots...
que anhelen...
percebre...
el seu eco...


Comentaris

  • Genial![Ofensiu]

    Un poema romàntic i ben escrit. Un final emocionant que m'ha convidat a reflexionar.

  • Amb la porta oberta[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Torno al teu espai, tal com et vaig dir, i continuo la lectura dels teus textos.
    Avui, el poema m'ofereix una sèrie de Potsers que obren la porta a l'atzar i a l'esperança, a cops d'anhel i d'intuïció, de sentiment persistent, de constància en el desig, de confiança en la doble cara de tot allò que ens passa: fins i tot, en la creença de què darrera cada turmenta arribarà la calma, potser...

    Un poema dolç, amorós, suau, generós, atraient, deliciós.
    Tornaré!

    T'envio una abraçada forta, esperant que puguis percebre-la tot i la distància,
    Unaquimera

  • Molt bo![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 30-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat el final! Quan he llegit la paraula "eco", he imaginat que els punts suspensius representaven precisament l'eco d'aquelles paraules!

    El poema funciona, és dinàmic i de bona literatura! Em trec el barret!

    Salut i lletres!

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

271 Comentaris

67750 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog