POSSESSIÓ

Un relat de: kefas

La llum que em va mostrar el camí va ser com el fulgor imprevist d'un volcà.

Estava enmig d'una sincopada multitud posseïda per la cadència dels sons. Com joguines mecàniques aixecaven rítmicament els braços mentre emetien grunys. Vaig percebre que intentaven assemblar-se als que els llançava des de dalt de l'escenari qui semblava ser el seu líder. Alguns assistents, potser els més flacs d'ànim, ploraven. Altres mostraven signes de clara alteració anímica.

M'hauria aterrat la immersió en aquest esclavatge emocional de no haver tingut al costat una parella que no mostrava signes de submissió. Abraçats i encastats com si fossin un sol cos, ignoraven tot el que hi havia més enllà del seu alè. Em varen fer pensar en Adam i Eva després de menjar la poma, quan, mentre fruïen del seu goig paradisíac, una cadència desconeguda els va cridar l'atenció. No era la cadència amanyagadora i nutritiva de la pluja, la única que havien conegut fins llavors. Tenia un to irat que els va alterar. Eren les passes ràpides de Qui És, Yahvé. Van saber tot seguit que anava a foragitar-los per haver comès la més humana de les ambicions: voler el poder. Ell no ho podia entendre perquè el tenia tot.

Aquelles passes van ser els primers compassos de la música possessiva, la mateixa amb que es fan els himnes que omplen la idea buida de pàtria, per arrossegar els desventurats a defensar els privilegis dels poderosos. La que, en els camps d'extermini, esquerda la voluntat del presos i els fa marcar el pas cap a les cambres de gas. La que captura l'ànim de les sensibilitats i les fa sentir que pasturen en un estadi superior al de la natura. Cal suprimir la música, vaig pensar. Només silenciant aquest soroll possessiu podem tornar a ser nosaltres mateixos. Natura.

El dia següent vaig fer córrer la veu pels sòrdids tuguris on vagaregen lladres i assassins: Busco sicari que odiï la música.

Comentaris

  • Suprimir la música?[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2019

    M'ha impressionat aquest relat de "Possessió", és molt filosòfic, però jo em dic... és que cal suprimir la música? Doncs jo pense que no, la música és d'allò més per a l'home i per a la humanitat. Realment molt original.
    Un salut
    Perla de vellut

  • Què diu aquest boig? [Ofensiu]
    Escandalós | 17-02-2019 | Valoració: 10

    En un primer moment he pensat "Què diu aquest boig?", però el tema m'ha semblant original i he decidit rellegir i aprofundir en el teu relat. És interessant i està molt ben desenvolupat. Que la música és bona és quelcom que tots acceptem com a veritat universal i, efectivament, la música, com quasi tot a la vida té més d'una vessant. Fantàstica reflexió la teva perquè trenca idees preconcebudes. Necessites un assassí tan fi que pugui destruir només algunes de les vessants que té la música. Un plaer llegir-te.

  • Colpidor[Ofensiu]
    brins | 15-02-2019 | Valoració: 10

    Caram, kefàs, un relat que s'aparta completament de la carícia que ens pot regalar una melodia dolça i tendra, però que conté un fons de realitat que estremeix el cor. Original i molt ben escrit.

    Gràcies pel teu comentari al meu relat " Arpegis al cor"; és molt bell i poètic.

  • Adam i Eva.[Ofensiu]
    Nil | 14-02-2019 | Valoració: 10

    La música com tot té dues polaritats..., hi ha una que t'eleva fins arriba a toca el cel, i una altra que et fa davallar fins els inferns. Mai hi entès aquesta gent que davant de músiques de tall satànic és transformen en zombis o fisonomies d'aspecte grotesc i demencial. Aquesta són gent feble, sense personalitat pròpia, gent que es deixa arrossegar per un Déu mediàtic, falç i posés per les drogues. El teu relat , escrit amb una gran domini de l'art de la narració, toca aquest tema que acabo d'exposar, tot valença del biblic conte d'Adam i Eva. Meravellòs! Nil.

  • Adam i Eva.[Ofensiu]
    Nil | 14-02-2019 | Valoració: 10

    La música com tot té dues polaritats..., hi ha una que t'eleva fins arriba a toca el cel, i una altra que et fa davallar fins els inferns. Mai hi entès aquesta gent que davant de músiques de tall satànic és transformen en zombis o fisonomies d'aspecte grotesc i demencial. Aquesta són gent feble, sense personalitat pròpia, gent que es deixa arrossegar per un Déu mediàtic, falç i posés per les drogues. El teu relat , escrit amb una gran domini de l'art de la narració, toca aquest tema que acabo d'exposar, tot valença del biblic conte d'Adam i Eva. Meravellòs! Nil.

  • Ostres..[Ofensiu]
    kefas | 14-02-2019


    ...m'has descobert!.

    Tan inversemblant és l'existència dels assassins de la música com la dels jutges que puguin afirmar que les víctimes de la violència en són les culpables. I la sempre subjectiva realitat ens diu que d'aquests n'hi ha un bon pilot. La realitat dels noticiaris cada vegada té més punts en comú amb la realitat paranoica de Dick. I l'altra, també.

  • Inquietant[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2019

    Mai havia pensat en la música com una cosa perillosa susceptible de ser assassinada. És cert que arrossega, és veritat que emborratxa a les masses a través d’himnes, que encoratja la gent més enllà del que seria prudent, que de vegades els estaborneix. Però jo la veig des del cantó positiu, terapèutica fins i tot. Espero que “als sòrdids tuguris on vagaregen lladres i assassins” (ei, això m’ha recordat Philip K. Dick), no hi hagi ningú tan despietat com per estar disposat a matar-la.

  • thanks[Ofensiu]
    alicetaylor | 13-02-2019

    This is also a very good post which I really enjoyed reading. It is not everyday that I have the possibility to see something

    basketball legends

  • Posseïda[Ofensiu]
    Loira Durban | 12-02-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, enhorabona! Molt ben escrit :)

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi" i espero que la música també et posseeixi, ja que compartim el pentagrama del concurs.

    Molta sort i per molts relats!

    Marta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: