Por..

La por hi és si vols que hi sigui. Conviuré amb ella és una opció, però també hi ha l'opció de no fer-ho o minimitzar-la al màxim. És triar i ésser conseqüent.

Salut!

Impressionant, per a dir-ho amb una paraula, et deixo una cançó que no sé pas si la coneixes:
Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada
que no sé què m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada
i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar
que em venen ganes de cridar:
Res no m'espanta.
Por de la por,
de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig;
de no ser capaç de somriure
quan dius que m'estimes.

ELS PETS-Sol

Por a no aconseguir el que vols, por a no sé qui vols ser, o fins i tot de no ser qui creus que ets, por de no saver dur endavant la vida, por de no trobra aquells que t'entenguin, tenim tots tantes pors... Molt ben expressat.

Moltes gràcies pel comentari. Potser tens raó i quan se'n va un tren n'arriba un altre, però em consola pensar que tampoc s'està tant malament a l'andana, esperant i gaudint de l'espera.

A veure... estàs en vaga? jaja... VOLEM QUE PUBLIQUI COSES NOVES, VOLEM QUE PUBLIQUI COSES NOVES...!
Un petonet princeseta! I espero que t'ho estiguis passant molt bé de viatgeee!

caram toques sentiments molt basics que qualsevol experimenta o ha experimentat al llarg de la seva vida - incertesa, tristesa, panic, terror - i daltres als que tots aspirem -esperança - llastima que guanyen els primers que realment son lesencia de la por
Valenti Valent

..al desconegut, por al que no podem veure ni tocar, por a tot allò que no depèn de nosaltres, por a tenir por. I més endavant... por a repetir.
Però equivocar-nos ens ensenya i ens fa créixer també. I n'hem de saber aprendre'n dels errors. I arriscar-se no vol dir perdre. Vol dir provar-ho.

Molts ànims i felicitats pel relat. M'ha agradat com expliques aquesta sensació.

:)

M'agradat moltissim el teu escrit me trobat identificada i fa molta rabia aquesta por a esquivorcar-no's, a que les coses en sortin malament o no com nosaltres voldrien o que vagin a pitjor... i moltes vegades no ens deixar tirar endavant i moltes coses fan por, pero ens i hem d'afrontar perque sino sempre ens quedarem estancats, un relat molt maco i molt ben explicat.

mai podem saber si la decisió que prenem és, realment la correcta, malgrat que el nostre cap, el nostre cor o tots dos alhora ens cridin dient que sí. tindrem sort si amb el temps endevinem la resposta, però tampoc solem saber amb certesa què ens depararia la seona porta.
però per sort nosaltres només hi juguem en aquest joc i mai podrem establir-hi les normes...

un poema molt bò i força encertat pel meu gust

FRAN's

(i gràcies pel comentari!)

és la primera vegada que et llegeixo... i m'has sorprès amb aquesta poètica filosòfica senzilla però original i fonda, per la teva profunditat, pel teu enfocament seriós i raonable de la vida, de l'amor i per l'absència de superficialitat en el teu poema...
et seguiré llegint i aprofitant de les teves reflexions, dubtes i sentiments.
No un, dos o els que vulguis de petunikus amb sabor metal, ska, rock o punk!!!
i una abraçada... sense cap POR!

...i llençat al mon, pero sempre amb els ulls ben overts, val?

Escrius de meravella.

Et seguire llegint

pere

No et preocupis amor... saps que tot el que ara som es el que vam ser, el que vam ser encara és perque jo ho sento cada cop que et veig i aquest sospir és un sospir infinit que porto a dins i poc a poc vaig deixant anar, digali amor, digali melangia, digali com vulguis, jo li dic vida

és molt macu i a més està molt ben escrit! i tu dius que jo ho faig bè? m'encanta els exemples i metàfores que utilitzes i on em sento tant identificada! anims noia, segueix escribint eh? apa petunets ben forts!!

plens de pors... de puces en fem muntanyes... sobretot aquelles pors públiques referent als altres: els agradaré, faré el ridícul, em deixarà, se n'enriuran de mi, estaré a l'alçada... i aquelles pors terrorífiques quan ens comencem a comparar amb els altres...
però cal agafar-s'ho amb filosofia, no agrandir més les pors i acceptar-se i estimar-se i defensar-se...
tens una gran força i tones de sentiments dintre teu que s'empenyen per sortir a la llum i viure.
una abraçada!

PD: "NADAL sense tu, seria un NADAL sense "L"... ( per a tu també val el meu poema )

Irene... ets un solet!
Escrius molt bé. M'agrada molt. T'entenc, entenc el que escrius i això no em passa sempre.
M'agrada.
No et compliques per dir coses que de vegades són complicades...
Moltes gràcies per tot!
Ens veiem el 23 sense falta!
UN petunet

Ah! allò que tenc al cos ara i crec que no se n'anirà mai... allò que mata les ganes i l'esperança... allò que em fa tremolar i no em deixa dormir... allò que m'impadeix ser feliç...

Ho has clavat, pel meu gust... M'ha encantat!
Tornaré a llegir-te, bessades

M'agrada molt, és molt emotiu, i trobo que relata la realitat, allò que "suposo" que ens passa a la majoria i al final, el desamor... wooo! és captivant.
La por... què és? Tenim por per tot? Trobo que has trobat les paraules exactes per comparar-la amb accions quotidianes fent-ne veure els diferents tipus. De veritat que m'ha agradat.
Gràcies pel comentari que em vas deixar :D
Raül