Cercador
El fabricant de bombolles de sabó
Un relat de: _shamandalie_- Compartir:
La mentida (la vida) començava a les sis i trenta-sis minuts de la tarda. El fabricant de bombolles de sabó es disfressava de jove alemany i començava a treballar. S'instal·lava al seu lloc particular, un racó al costat de la catedral, i començava a preparar la poció que ajudaria a fer sobreviure la seva esperança un dia més.
A les set i dos minuts acostumaven a arribar els primers malsons. Petits i entremaliats, no entenien que dins d'aquelles bombolles hi vivien les seves il·lusions, els petits contorns platejats que reflectien somnis de mil colors. No comprenien que elles havien de volar i enlairar-se per sobre dels edificis i la civilització per fer-se realitat, que havien de superar aquell món per arribar a un univers sense límits, sense regles...
(Al seu món no hi cabien conceptes com la pressió, vivia feliç fora de lògiques i raons.)
A les set i setze minuts la disfressa de felicitat i indiferència del (pressumpte) jove alemany començava a transformar-se en subtils gestos de desesperació, però els nens continuaven corrent i saltant pel seu voltant, cridant frases sense sentit i jugant amb aquell "pallasso de carrer" que els divertia tant i tant i tant. I mentre mataven les bombolles amb aquells dits de quasi nadó, ell estava segur d'endevinar dissimulades espurnes de malícia en els seus ulls, una espècie de morbositat infantil que empenyia als petits grans monstres a destrossar-li cada una de les fantasies.
A les set i vint-i-nou, els pares, tant feliços i contents de tenir els nens entretinguts durant un ratet, feien un petit discurs moralitzador als fills perquè deixessin que una bombolla pogués arribar a tocar el cel. Però no; els petits assassins innocents -jutges despietats amagats rere rostres de prínceps i princeses- no en salvaven una.
I a les vuit menys vint-i-tres, per compensar, els pares donaven cinquanta-set cèntims i un somriure de recompensa al jove alemany mentre una nena li regalava un sugus de color lila -a compartir amb ella, per suposat- i li xiuxiuejava a l'orella que gràcies, que aquella tarda no l'oblidaria mai, mai, mai...
Comentaris
-
Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 06-10-2008 | Valoració: 10
Voldria conèixer al "fabricant de bombolles" , sembla un bon jan, oi ?
Ens agradadrà publiar aquest relat a tribuna@guimera.info
Coneixes Guimerà?
I la pàgina www.guimera.info ?
Envian's el relat en format word com annex a l'email adreçat a : tribuna@guimera.info
I si tens - també - una imatge del fabricant o de les bombolles de sabó, doncs com annex al mateix e.mail
T'esperem !!!
tribuna@guimera.info -
M'ha encantat...[Ofensiu]North | 31-05-2007 | Valoració: 10
Simplement... m'ha encantat...
Gràcies -
Metàfores i altres jocs.[Ofensiu]Lilith | 17-12-2006
Magnifica metàfora de la vida.
-
Em puc equivocar[Ofensiu]ciosauri | 17-12-2006
Diria que aquest és un dels relats que neixen pel seu compte, sense massa planificació, i que la mateixa persona que els escriu pot identificar alguna de les motivacions però no totes... I que en cada lector conecten amb alguna cosa diferent, també alguna que ens podem explicar i alguna que no. M'ha agradat.
-
m'ha fet recordar...[Ofensiu]neret | 16-12-2006
la catedral de freiburg i la plaça del mercat, plena de firaires i paradetes. Ún missatge bonic, ben explicat, amb una mica d'aire d'amelie, no? I el millor de tot, el títol.
Felicitats! -
Bon títol i bon relat[Ofensiu]angie | 16-12-2006
Una mena d'assaig sobre com són d'efímers els somnis, com les bombolles de sabó...
Tens un estil molt particular, un lliscar suau de les frases per arribar a un final melangiós, com el regust d'un caramel a la boca...
angie -
Bon argument.[Ofensiu]Jere Soler G | 15-12-2006
Aquest relat em sembla tota una metàfora. Les bombolles de sabó... els somnis creats per algú que els vol regalar als infants... els pares que no comprenen que precisament les il·lusions estan per a consumir-les, i que elucubren amb suposades ascencions celestials d'aquests somnis que han nascut per alegrar els nens... Els pares una altra vegada que pretenen de pagar amb diners (ben pocs) allò que només es paga amb un somriure sincer, o amb un sugus compartit que ve a ser el mateix.
Et felicito per aquest relat tan ben pensat. -
Bon relat[Ofensiu]Frèdia | 14-12-2006
El que més m'ha arribat, després d'un bon plantejament, és el final: aquests 57 cèntims per entretenir petits monstres, assassins de bombolles de sabó i de somnis. I d'això, en trec la meva conclusió: que poc respectuosos som els humans amb allò que estimen els altres... Un bon relat, shamandalie.
Felicitats!
Fredia
-
M'ha encantat, malgrat la tristesa que desprèn[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 14-12-2006 | Valoració: 10
De debò, avui passejant pel fòrum he vist una recomanació d'Afrika i li he fet cas. Em sembla que no t'havia llegit cap vegada i el teu relat té un regust entre màgic i tràgic.
Quina similitud tan maca entre les bombolles i els somnis i les il·lusions.
El trob molt ben escrit, i la cronologia de les diverses sensacions com van transcorrent m'han apropat a un desenllaç amb un regust de tristesa.
Enhorabona
Una aferrada pel coll (manera d'acomiadar-se a Mallorca) des de Sóller.
Josep-Keops el Beduí d'ultramar.
-
hola!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 14-12-2006 | Valoració: 10
Hola noia! Un relat especial, original i molt ben escrit. M'ha agradat el títol i la idea del relat, però també la presentació que has fet (les hores...) i el rerefons que es pot endevinar.
Només un petit apunt: "tant feliços i contents" seria "tan" ;)
No he llegit molts relats teus, però sempre he trobat frases bones, un estil correctíssim i "dolç", tot ben escrit... en fi, que m'agrada llegir-te i t'animo a que continuis!
petonets! -
meravellós...[Ofensiu]llàgrimes de neu | 12-12-2006
L'he trobat ple de fantaria i meravelles amagades... m'ha agradat molt la situació que has inventat, però sobretot com l'has explicada. Visca les metàfores! ;-)
-
Bonic.[Ofensiu]
Despren una certa melancolia, les bombolles de sabó, el presumpte alemany i tota la pesca, com una vida o unes esperances (les bombolles) perdudes.
Valoració mitja: 10
l´Autor
27 Relats
129 Comentaris
42124 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
"Poder reír, reír, reír abiertamente,reír como un vaso al derramarse,
absolutamente enloquecido sólo por sentir,
absolutamente roto por rozarme en las cosas,
herido en la boca por morder cosas,
con las uñas sangrando por agarrame a cosas,
y después dadme la celda que quérais que yo me acordaré de la vida." Pessoa..
Dos peus, dues cames i dues mans amb cinc dits (de pianista) cada una. Ungles mossegades, inevitablement. Dos ulls (molt o poc) foscos, un nas (respingon) i una mata de cabells (henna caoba) que van per on volen.
Amélie, la música, la literatura, el piano, la llibreta negra, un pilot (BIC's nooo!), els gira-sols, els clips, una volta amb monocicle, la meva gent i el meu trosset de veritat.
I.. i tot plegat, una miqueta.