El preu del silenci

Em van dir un lloc on venen silenci. El preu en si és bastant modest: piruletes. Es veu que el botiguer -un bon home llaminer i panxut- un bon dia va mirar el món i va dir-se que si hi havia gent que venia pisos de 30m2 a preu de xalet ell podia vendre silencis a preu de piruleta. De piruleta vermella, això si.
Em van dir que te'l dona en una caixeta de vellut negre, ben embolicat amb un mocador de seda i si cal amb una mica de cotó fluix -no fos cas que es trenqués-, i que s'ha de tractar com si fos la meravella més preuada del món. Perquè ho és.
Ven de 5 minuts de silenci a 3 hores i mitja, no més; considera que les paraules són vitals, encara que a vegades semblin innecessàries. És un gran partidari de les converses tontes, creu que són altament beneficioses per la salut física i mental i quan pot s'apunta a la primera que troba.
Però també sap que el silenci és bàsic per entendre's amb un mateix, i la seva experiència l'ha portat a la conclusió que algunes persones sols senten el seu (propi) silenci una nit en què arriben a casa i és tard i han deixat el somriure entre el rebombori de gent i la festa. O porten unes hores de converses tranquil·les i quan tothom ha marxat s'aturen i sospiren. Llavors, en aquest instant de pre-solitud, hi ha un moment... un moment just en què et pares i si pares l'orella, obres la caixa i tanques els ulls pots no-sentir el teu silenci.
No ha de ser abans ni després, de res serveix obrir la caixa si no saps que és el moment de fer-ho. Ha de ser just en aquell segon.
És l'instant en què no deus ni esperes res de ningú, no busques ni ets buscat, no tens desitjos ni rencors.
Un buit feliç, sense perquès ni peròs. El teu moment. Disfruta'l.
[De fet, es veu que el silenci pots sentir-lo amb caixa o sense, això el botiguer ho sap, però no ho explica perquè sinó no tindria negoci. I d'alguna cosa s'ha d'alimentar, home. Així que si el pillen, si li arriba algun llest dient que ahir a les 2:34 mentre entrava al llit amb el cap desconcertat va parlar amb el silenci i que vol la piruleta que va donar-li a canvi d'una caixa que en el fons no serveix per a res, ell diu que si que serveix. Oi tant que serveix! És per prolongar els efectes, diu. I tots feliços i contents, es clar que si. Total què els importa, pensa, si és una simple piruleta.]
El teu moment.
Disfruta'l...