La fira de la vida

Encara que la gent alimenti el seu instint d'auto-superació dient que han passat no-se-quantes-mil nits en blanc, hi ha una porció dissimulada de temps en què la ment de totes i cada una de les personetes passeja (potser sense saber-ho) per països imaginaris amb les ninetes perdudes i els ulls clucs.
És llavors quan a ell li sona el despertador. Obre els ulls, remuga quatre queixes que sap que no són certes i assaboreix la sensació de ser l'únic traïdor del silenci. Es vesteix amb la roba adient i després del cafè pertinent surt de casa per posar-se a treballar.
Comença pel cantó més llunyà del carrer més llarg. En realitat, és una feina relativament senzilla, però es fa complicat trobar persones que renunciïn a oblidar-se d'elles mateixes una estona per ajudar a oblidar als altres, i a ell no li fa res quedar-se sol al buit. Així que s'agenolla, s'arromanga les mànigues (sempre encara per planxar) i comença a cargolar a poc a poc i amb molta cura. La visió en si pot semblar complicada, però és extremadament fàcil; de sobte les faroles, les bústies de correus, els cartells de publicitat, les cases.. tot comença a desinflar-se. Les cosetes que tenien algun tipus de consistència la van perdent a mesura que ell avança, com si el món fos un circ i després de les funcions (trapezistes disfressats de pallassos, ulls buits omplerts de pintures, lleons gaudint d'un instant de llibertat dins d'el hullahop), s'hagués de tornar a plegar tot. La brutícia, la contaminació, tots els barris es desinflen creant un no-res meravellosament badívol.
I al formar el buit, el món (per fi) descansa d'ell mateix, de tant pujar i baixar i tanta vida que mai para. Ell, mentrestant, es desarromanga les mànigues (sempre encara per planxar) i es delecta observant com poden arribar a canviar les coses. Va dir-me que és una sensació estranya, com si estiguessis a punt de caure i no ho acabessis de fer mai. Seria curiós veure com tot el que creiem que és consistent es desmunta davant les nostres pupil·les, però tothom (tothom) dorm. Sempre.
I al cap d'una estona, tot es descargola tal i com s'havia deixat la nit anterior i ja està, ja pot tornar a muntar-se aquest immens parc d'atraccions particular.