La sorra entre els dits

Ja no et queda ni rastre de sorra entre els dits.
Vas utilitzar el dissolvent més car per esborrar qualsevol tipus de marca.
Ja no em queda ni rastre de somnis i promeses d'ahir.
Vaig embolcallar-me l'ànima de vidre amb cotó fluix, vaig tancar-la en una caixa forta i vaig perdre la clau en l'abisme que cada dia s'eixampla entre nosaltres.
Ja no et fa por mirar al precipici, has aconseguit vèncer el pànic a les altures.
En l'horitzó, no s'hi entreveuen gira-sols; els lleons tapen la llum del sol i ens cobreixen d'ombres.
De dia, sols et queda deixar aquella illa enrera i brodar un nou teixit.
Evites les nits de pluja mentre els ulls negres, sense voler, es van aclarint.
De dia, sols em queda fugir d'oasis intangibles i netejar-me impacientment la sorra d'entre el dits.
Que mai ningú sàpiga que vam viure unes petites vacances imaginàries...
De nit, ens confonem entre miratges i acceptem l'inevitable.
De nit... de nit la lluna se'ns escapa.