Cercador
'podcast' setmanal'
Un relat de: Onofre- Compartir:
BERLÍN (Reuters) - La cancellera alemanya, Angela Merkel, no espera un final ràpid a la crisi del deute sobirà a l'euro-zona i el dissabte va dir que costarà una dècada arribar a temps millors.
"Per descomptat, costarà una dècada fins que tornem a estar en una posició millor", va dir Merkel en el seu 'podcast' setmanal, l'endemà que l'euro-zona no aconseguís obtenir nous fons per als seus rescats a la cimera del G-20 celebrada a França i que el primer ministre grec, Georgios Papandreu guanyés una moció de confiança, mentre la zona de la moneda única tracta d'evitar l'extensió de la crisi.
Suposo que els que em llegeixen saben llegir, així que ja ho sabeu. Els que vam llegir a en Santiago Niño el 3 d'octubre del 2008 ja ho sabíem. Els que vam llegir a la Carmen Reinhart el 2009 ho vam poder confirmar. I els que llegiu a Nouriel Roubini (Istambul, 1959) ja em podríeu explicar que va explicant ara l'home per aquests mons de Deu.
- 2009: "I regularly save about 30% of my income. Apart from my mortgage, I don't have any other debts. The credit crunch hasn't affected me much. . . . I've always lived within my means and, luckily, have never been out of work. I would say I'm a frugal person---I don't have very expensive tastes. . . . You don't need to spend a lot to enjoy things."
- "In August 2009, Roubini predicted that the global economy would begin recovering near the end of 2009."
No hi ha qui l'entengui. És clar que ell es guanya la vida així.
En una llibreta vermella tinc apuntades totes les licitacions dels AVEs des que vaig llegir a en Santiago Niño.
Com a consol ens queden les prediccions de Louise McWhirter (1936) , que diu que la cosa passarà entre 2008 i el 2015.
ALTRES DITES:
"Los hòmens se fan devinadors e conexedors en ahuirs e en aravanys e en sorts e cuiden conèxer e saber les coses esdevenidores", Llull Cont. 218, 1.
"Confiant en sorts e en altres coses més que no en lo meu Creador", Eximenis Conf. 7
----------------
Els que cregueu -o no- en el fat, el destí prefixat, ineludible, en lectures o endevinacións del destí per signes exteriors, d'aqui al 2015 teniu temps per a confirmar-les, o no. Ara, a on pararà la Merkel el dos mil quinze?
Això, que ho sabem tots, no ho va dir el Louise McWhirter, ni ho sap el Santiago Niño, ni la Carmen Reinhart, i, xerri el que xerri, el Nouriel Roubini tampoc.
"Per descomptat, costarà una dècada fins que tornem a estar en una posició millor", va dir Merkel en el seu 'podcast' setmanal, l'endemà que l'euro-zona no aconseguís obtenir nous fons per als seus rescats a la cimera del G-20 celebrada a França i que el primer ministre grec, Georgios Papandreu guanyés una moció de confiança, mentre la zona de la moneda única tracta d'evitar l'extensió de la crisi.
Suposo que els que em llegeixen saben llegir, així que ja ho sabeu. Els que vam llegir a en Santiago Niño el 3 d'octubre del 2008 ja ho sabíem. Els que vam llegir a la Carmen Reinhart el 2009 ho vam poder confirmar. I els que llegiu a Nouriel Roubini (Istambul, 1959) ja em podríeu explicar que va explicant ara l'home per aquests mons de Deu.
- 2009: "I regularly save about 30% of my income. Apart from my mortgage, I don't have any other debts. The credit crunch hasn't affected me much. . . . I've always lived within my means and, luckily, have never been out of work. I would say I'm a frugal person---I don't have very expensive tastes. . . . You don't need to spend a lot to enjoy things."
- "In August 2009, Roubini predicted that the global economy would begin recovering near the end of 2009."
No hi ha qui l'entengui. És clar que ell es guanya la vida així.
En una llibreta vermella tinc apuntades totes les licitacions dels AVEs des que vaig llegir a en Santiago Niño.
Com a consol ens queden les prediccions de Louise McWhirter (1936) , que diu que la cosa passarà entre 2008 i el 2015.
ALTRES DITES:
"Los hòmens se fan devinadors e conexedors en ahuirs e en aravanys e en sorts e cuiden conèxer e saber les coses esdevenidores", Llull Cont. 218, 1.
"Confiant en sorts e en altres coses més que no en lo meu Creador", Eximenis Conf. 7
----------------
Els que cregueu -o no- en el fat, el destí prefixat, ineludible, en lectures o endevinacións del destí per signes exteriors, d'aqui al 2015 teniu temps per a confirmar-les, o no. Ara, a on pararà la Merkel el dos mil quinze?
Això, que ho sabem tots, no ho va dir el Louise McWhirter, ni ho sap el Santiago Niño, ni la Carmen Reinhart, i, xerri el que xerri, el Nouriel Roubini tampoc.
Comentaris
-
Voltant per la crisi[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-11-2011 | Valoració: 10
Voltant per la crisi, amb noms i cognoms intel.ligents de gent que aporta coneixement. Alguns d'ells no els coneixia. En prenc nota i espero llegir alguna cosa seva. Però fins el 2015 penso anar llegint una mica de tot, escriure una mica de tot i pensar tant poc com pugui en la crisi. Si ho aconsegueixo serà bon senyal. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
42 Relats
66 Comentaris
37912 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.
Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.
Últims relats de l'autor
- Incongruencia, cap
- Art i Crítica (crítica de l'art, o l'art de la crítica)
- La proclama natural
- A reculons
- Òrgans glandulosos
- Retencions
- Menús
- No perdis mai la clau
- Parlar per parlar
- Deixem-ho córrer
- Veritat i realitat
- El barber de Cambrils
- El zàping del dia cinc
- Tan cert auguri com efímera promesa
- Ella