PLORA EL CEL...

Un relat de: brins
Plora el cel sobre carrers de lloses humides, plora perquè no pot guarir totes les ales ferides…

No ploris, cel, manté sempre viva l’esperança, lluita contra les malalties que ens ombregen la claror; eixuga’t les llàgrimes d’impotència, i demana cada dia al vent de tramuntana que allunyi els núvols que impedeixen l’estesa màgica del sol.
I mentre tu lluitis, cel, jo amb els peus descalços també aixecaré l’ànim per poder continuar jugant al joc de l’esperança; m'arreceraré en colors blaus per poder creure que la ciència aconseguirà dissipar molt aviat tot el dolor.

M ’arraparé a l’escriptura per poder caminar, m’aferraré a la poesia, per poder somniar…

Comentaris

  • Gràcies...brins...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2019

    Gràcies per la teua visita al meu portal i per les teues paraules... d'engranatge de belles metàfores, que m'han agradat...
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Gracies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-12-2019 | Valoració: 10

    Agraida per la valoració de la meva historia

  • Esperança del cel[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2019 | Valoració: 10

    Mentre estàs pensant en el teu dolor que està ferint-te profundament, t'aclames al cel amb el teu cor d'esperança.
    Un prosa poètica molt bonica i molt agradable de llegir, con els teus sentiments són presa del dolor.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Sentiments humits[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-12-2019 | Valoració: 10

    Prosa poètica de primera per a reflectir un sentiment humit. La llàgrima pot ser de tristesa o d'alegria. A mi m'agrada molt la pluja, m'asserena, m'acosta a la terra. Però comprenc el to de tristesa que també l'acompanya. Sigui com sigui, un escrit preciós. Una forta abraçada, Pilar!

    Aleix

  • del fantotxe[Ofensiu]
    Atlantis | 30-11-2019

    Ho sento brins, hauria d'haver de posat una explicació al poema. Si llegeixes més avall a la resposta d'un comentari al sr Gacia ho entendràs millor. I també a un relat que he posat però encara no han tret a la llum que explica l'origen de fantotxe per a mi.
    Gràcies per comentar-me

  • Esperança[Ofensiu]
    Atlantis | 30-11-2019

    Aquest poema podria ser una oració (atea o laica, si vols). Clames al cel que t'ajudi en els teus mals. I és que les malalties necessiten remeis de cos i remeis d'ànima.

    Cuida't.
    Abraçada

  • Crit d'esperança[Ofensiu]
    Naiade | 29-11-2019 | Valoració: 10

    M'ha impactat aquest relat on amb tanta força reclames al cel que et doni l'ajuda per guarir el teu malestar. Tan sols d'escriure-ho segur que ja t'allibera. Quina sort tenim els que ens agrada plasmar el que sentim...

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-11-2019 | Valoració: 10

    T’ entenc perfectament, a mi la lletra impresa em salva

  • Divina providència.[Ofensiu]
    Nil | 27-11-2019 | Valoració: 10

    Aquest cel o digues-li Divina providència del qual els humans esperem ésser benefactors de salut i prospera vida...ha d'anar de bracet també, com molt poèticament dius tu en el relat, de l'aportació del nostre granet d'arena... optimisme, aficions, il·lusió.. En pocs mots hi grans coses...vet ací on rau lo interessant d'aquest escrit.

  • Trist i bonic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 27-11-2019 | Valoració: 10

    T'entenc perfectament. Escriure sempre ens salva :)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: