Platja de foc ardent.

em sembla aquest poema. Una barreja de llums i sensacions i colors extraordinària.

Especialment m'agradaria d'estacar una frase, "el coit de les mirades", em sembla molt encertada.

I finalment l'adéu. L'inevitable adéu. Em recorda una mica com deia Bécquer, el meu poeta "...amémonos hoy mucho y mañana digámonos adiós".

Un barret per vos!!

Salz.

que la Rosaps, millor no ho podia expressar, jo som una mica curta de paraules ( en persona no, si vens s l'Ateneu sortiràs marejat ) ..

Quina combinació més intensa i suau alhora.
Foc i aigua, mirades plenes de llums de colors, el desig formant part d'aquesta unió perfecta del cel i la mar.
Moltes sensacions dibuixades per pinzellades plenes de llum i foc.
Just al punt per no cremar-se...

Sacseja els sentits i al mateix temps deixa un regust de calma.

Felicitats, crec que t'ha quedat rodó!

Una abraçada!

Hola Bruixot.
Quina combinacio més maca es fet amb el cel i el mar.
Es preciós m'agradat molt.

delicat poema, fi... amb una estructura clara com la sorra cristallitzada... pinzellades mestres de pintura ardent... sense cremar res, només insinuant l'instant... deixant que les onades posin música al moment...
perfecte, comestible, digerible... un postre exquisit... l'amor té aparell digestiu.
una abraçada, mestre de mestres!!! és un plaer llegir-te.