Perduda

Un relat de: Ari Garrido

PERDUDA
Jo rossegue les parets de l'ànima.
El cos vol eixir d'una gàbia,
L'esperit ressona buit dins:
Busque una resposta a la pregunta... com?
Em mires, cor esmenat de versos incomplets.
Aquella solitud glaçada s'assenyora,
Fixa les seues pupil·les.
No sé què faig en aquest indret,
Perduda com sempre a l'esborrany
de la teua imatge.
Perduda com sempre a la foto
Que em vas ensenyar,
Perduda com sempre per un somni
Que no s'acomplirà.

14-15/5/09

Comentaris

  • què dir...[Ofensiu]
    casperdut | 25-08-2009

    trist carinyo, trist.
    però molt bonic

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    julieta | 01-07-2009

    M' agrada molt!!! Cada mot sembla ocupar el lloc que l' esperava per configurar una xarxa clara, entenedora, que brilla per sí mateixz: Feliicitats, Amira!!!

  • Gràcies![Ofensiu]
    Ari Garrido | 01-07-2009

    ... per molestar-se en comentar el poemeta. M'agrada que us agrade i sí, és imperfecte, encara estic aprenent i em queda un llaaaarg camí, que espere no s'acabe ^^
    Em passaré pel vostre espai tan bon punt puga!Us deixaré un comentari també :P

    Besets molt grans!!

    Amira

  • FELICITATS!!![Ofensiu]
    blaiv74 | 30-06-2009 | Valoració: 10

    M'agradat moltisiiiim!
    Perfecte! i els quatre versos finals inesborrables.
    Una abraçada!

  • bona manera de començar el dia[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 30-06-2009

    m'ha agradadt el teu poema, ara només em queda remenar pels altres textos, segur que passo una bona estona.

    NAt

  • Simpàtic i elegant poema.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-06-2009 | Valoració: 9

    És un bonic poema, fa de bon llegir, i està bastant ben fet. Li tindria algunes suggerències, però en tot cas res és perfecte.

    Segueix així, Amira. Que vagi molt bé!! Salut!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ari Garrido

Ari Garrido

40 Relats

146 Comentaris

35875 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Nàixer? Crec que vaig nàixer quan vaig descobrir la lectura i crec que la primera vegada que vaig respirar va ser quan vaig escriure algun text literari.

No importa allò que diga el meu DNI, no importa on vaig nàixer, com tampoc importa la meua vida personal.

Sóc una persona que escriu per plaer, no em considere escriptora perquè encara em queda molt camí per recórrer; per aquest motiu si em pregunten: jo sols escric.

Sempre he volgut ser escriptora, des que vaig agafar un llapis i vaig composar un text literari coherent per primera vegada. Em va agradar aquella sensació... era poder?joia?alliberament? Eren paraules que sagnaven dins meu feia molt de temps i les treia fora, eren sentiments, passió... eren moltes coses... Aleshores vaig pensar: jo vull totes aquestes coses, les vull a la meua vida.

No cal dir que no he deixat d'escriure fins ara i espere continuar igual. Alguns escrits són poemes, d'altres pensaments, hi ha que són contes, alguns relats... m'agrada innovar i provar noves tècniques d'escriptura, nous ritmes, nous horitzons... sempre he sigut curiosa en eixe aspecte. No coneixia aquest meravellós espai, on a més de llegir pots compartir part de la teua vida... perquè per a mi, cada segon i cada emoció que he vessat escrivint formen textos. I això són trossets de vida, de la meua vida.

Espere que els gaudiu tant com jo fent-los. Les crítiques constructives són molt benvingudes. Com més ulls, més perspectives, totes són vàlides.

Correu:
maria.chovares@gmail.com

Blog:

http://prismesdevidre.blogspot.com.es/
http://paraulesxparaules.blogspot.com

Besets grans! ;)