Perdona'm

weep! =P merci pel comentari! he estat mirant els teus relats.. i aquest és genial! si, perque demanar perdó és una cosa tant difícil a vegades.. acceptar que algú altre té raó o que t'has equivocat.. la millor frase es la ultima amb això estik d'acord amb la Sareta_16 ^^, perdonar x no haver demanat perdó.. molt bonic! ^^ felicitats nuieta! p t u n i k u u *

és una de les coses que costen més...
M'ha agradat sobretot el final, l'última frase... sobre perdona'm si no t'he demanat perdó! Però encara que no li hagis dit directament ho has fet indirectament!
I res som persones.. l'orgull... la vergonya.. tots aquests sentiments que ens priven a "rebaixar-nos" i assumir la nostra part de culpa!
Clavat!^^

Tens tota la raó, més sovint que no plou sóm víctimes de l'orgull absurd i ens sentim incapaços d'excusar-nos tot i saber-nos culpables fins al moll de l'òs.
El teu relat és sincer i ens mostra que ets conscient de les teves mancances, d'altra banda, les mancances de tots, només que hi ha qui de vegades no n'és gens conscient.
Demanar perdó quan cal, a més de significar saviesa, et fa sentir molt bé, sobretot si et sents recompensat satisfactòriament, la qual cosa vol dir que ets estimat per l'altre persona.
Un escrit molt bonic eternasomniadora!
(I gràcies per comentar-me!)
Una abraçada!

En primer lloc vull donarte las gracies per comentarme.
Demana perdo es lo més sencill del mon i el que més ens costa fer. perqué el nostre orgull molts cops no ens u permet.
Tu es demostrat que encare que sigui per escrit ets capaç de demanarlo i aixo es molt important,
Una abraçada.

És bo de tant ser tant ser egoista. Si no pensem en nosaltres mateixos qui ho farà?
No tothom ho sap fer tot, sinò quina gràcia tindria viure? Apendre és viure.
Un, no sempre pot estar allà on vol en el moment precís per ajudar a algú en algun moment difícil.
No crec que tu siguis d'efectes retardats, ni que reaccionis quan no és el moment.
Tenir por és la cosa més normal del món, tothom te por d'alguna cosa. Alguns ho amaguen millor que altres.
Qui no ha estat mai imprudent i/o ha dit coses sense pensar? Qui no ho ha fet mai això?
No sempre pots estar al corrent de tot. Tothom amaga secrets, fins i tot la gent més extrovertida.

Perdonar és sempre complicat, normalment tenim por a com reacionarà l'altre persona, doncs potser tenim por de demanar perdò per no remenar aconteixements succeits en el passat, encara que que fos fa uns minuts. Tenim aquella por al cos que fa que ens costi decidir si demanar perdò o no. Em de tenir el valor el valor per demanar perdò, ja no nomès perquè pugui ser un acte de valentia, sinò també perquè això ens ajuda a creixer com a persones, rectificant dels nostres posibles errors.

Demanem perdò per tot allò que no em fet bé.

És molt maco tot el poema. Però el més maco de tot és que al final, quan li demanes perdò a aquella persona. De debó que m'agradat molt.

P.D.: Sento haver-me enrrollat tant. I a veure si la proxima publicació no tardes tant eh? ;) No ens facis esperar tant al teus fans.

Un petò:
Sanke85