Per si mai ens fan falta...

He començat a llegir-te amb sexe i poesia, i aquest titol m'ha recordat a un cd recopilatori de Sau (Un grapat de cançons per si mai et fan falta) i l'he llegit, m'ha semblat màgic i bonic... Felicitats!!

P.D.: tot un honor que la lluna t'envegi...

Aquest poema m'agrada. I precisament el que més m'agrada són aquests incisos que fas

"Deixa la porta oberta
per si mai vols o vull sortir..."

"No tanquis la finestra
per si mai necessito un respir..."

M'agraden perquè trenquen el poema. No sé si seré capaç d'explicar-me. El poema, passional, descriu moments molt intensos, actes profunds de total entrega, però aquests incisos donen el toc genial de sempre, sempre, mantenir el nostre espai. Aquell avís que diu que no estem fets per estar lligats, que sempre és necessària una mica de llibertat individual, iq ue això no vol dir pas que no s'estimi.

I això és el que fa que el poema m'agradi especialment. Fuig d'entregues absolutes i, des del meu punt de vista, és real. Sóc persona que necessita el seu espai, sóc lleugerament independent. Potser per això m'agrada tant.

I deixa que et digui que la primera estrofa té una força brutal. Obra el poema amb una passió descontrolada.

Bon poema Àfrika!

Una abraçada i un barret als teus peus, ple de raigs de lluna envejosos!

Salz.

... i per si de cas, és millor ser previsor...
per si mai et fa falta...

eis! bones! que tals? ( ja vas poder agafar el tren finalment? ) uo! [de fet, això deu voler dir, que ara deus estar fora, i que trigaràs uns dies en veure el comentari, però bé... no caduca pas! jeje]

T'escric més que res, perquè respecte al que va comentar en foster el dia de la mega trobada by the face, sobre la poesia "actual", m'he enrecordat que fa poc vaig veure un relat d'en jaumesb, on a la introducció el dedica precisament a tu i a mi (goita quines coses té la life! jejeje), per la "nova poesia" que diu que fem:

Et despulles de tots els teus tresors - jaumesb
faig, des d'aquí, homenatge
a l'àfrica i a la Kispar fidu
per tot el que m'agrada de tu
i pel magnetisme
pens que demostreu
que una nova poètica és possible
moltes gràcies

és que més tard hi vaig pensar, i com que n'havíem estat parlant del tema em va fer gràcia, i he pensat en ensenyar-te'l, per si no l'has vist ;)

apa, que vagi mult rebé!
ens veiem,
Gemm@

...relat romàntic, desordenat i simbòlicament agradable.

Si, és que tinc molta mania d'escriure les coses amb moltes comes i molts punts... què hi farem!
Jo, ja t'ho vaig dir, que ho havia rellegit i que també canviaria alguna cosa, però, qui sap, si en surt alguna cosa de profit, fins i tot el podem publicar en algun lloc, no? Mai se sap!

Petons i cuida't!

Sol_ixent