Parrupeig quequer de Fernández

El parrupeig en forma quequera (de quequeig, no de PPeig) del ministre em va trastocar: se sentien les conxorxes anticatalanes gravades a “de alfonso”, i “de fernandez” -que diria en “de narcis serra” aclucant els dos ulls a l’hora tot fent-se el socialista simpàtic - Un home que coneix Mozart no li és permès de caure tan baix, unit en el mateix infern que el dels anteriors.

Tot això em venia al cap i em feia una pesantor gran, per això me n’havia anat a l’estació per agafar un trens a l’atzar fins que em tornés la serenor.

Allà ja em vaig trobar més tranquil, sense veus fantasmes feixistes assetjant-me, protegit en l’anonimat dels altres viatgers. La noia negra jove, cercava una mica de conversa humana de la també jove que es recollia el cabell amb un passador i es feia un monyo per fer-se passar la calor. El noi sudamericà ben pet, deia: “lo cuidaré y mimaré como cada semana” i afegia : “le incharé las ruedas y le quitaré el polvo”.

Vaig baixar a l’estació de destí que era Calaf, i vaig arribar amb el pensament enterbolit fins a un camp de rostoll, d’aquells de tiges altes que et fan sang al turmell per poc que et descuidis. Un ramat de corders hi estava pasturant, i es traslladava lentament conduit pel pastor automàtic amb xarxa neuronal incorporada cap a unes riques ribes plenes d’herbes altes i algunes bardisses.

Immediatament, en la solitud del camp i la apreciable temperatura ambient, vaig tenir mals pensaments però res de fitar l’entrecuix femení, ja que estava ben sol, només acompanyat pel pastor automàtic que lògicament no deia res, excepte “xevereta, xevereta!” I el voc es bellugava cap a ell seguit per la resta del ramat. No!, deia, eren mals pensaments i tocaments de tipus terrorista: de alfonso amb els calçotes a la ma, melitón el torturador sense el títol de víctima, carrero el genocida fent el seu darrer vol gallinaci, més naci que galli, i descobrint de cop la glòria eterna, el bisbe Del Pino de Lleida vestit amb una capa porpra que seria l'enveja de Cañizares,...

Em vaig mirar la rella per continuar fent-me la ma amb aquests pensaments obscens, quan vaig caure detingut per l’àngel del ministre, ho havia sentit tot, tot aquell reguitzell de pensaments delirants als quals vaig afegir: la supressió de les autopistes, donar de menjar als nens, ajudar a les mares solteres,…va ser l’àngel, el pastor automàtic s’havia estat fent l’orni, comprensiu,…Quin luxe de xarxa neuronal!