Pare, per què l'avi viu en aquest lloc?

Un relat de: Llorenç Garcia
-Pare, per què l'avi viu en un lloc com aquest?
-Bé, fillet. L'avi ja és vellet i de fa anys ençà que necessita d'algú que el cuide.
-Però, pare. Si ell podria estar perfectament a casa nostra. No el veig tan malament com per no poder estar amb nosaltres. Malgrat que de vegades pareix tocat del bolet, m'encanten les rondalles que em relata i podria ajudar a la llar.
-Fillet, les circumstàncies no ho permeten. La mare i jo treballem massa com per poder ocupar-nos d'ell degudament. I el poc oci que disposem l'emprem per descansar i atendre't a tu. En aquesta era moderna a voltes toca fer certs sacrificis. Els temps ara són diferents.
L'avi els rebé dempeus amb un somriure acollidor i lluminós com un clar de lluna.
-Veniu, veniu! Vull fer-vos un regal a cadascun de vosaltres. Ací els teniu.
Pare i fill, astorats per aquell gest del iaio tan imprevist, desembolicaren els obsequis mentre els avis els brindava una mirada un tant sorneguera.
-Un marc electrònic??-interrogaren els dos quasi a l'uníson.
-Acosteu-vos.Vull fer-vos partícip d'un secret.
Obrí un calaix i en tragué tres marcs tradicionals de fotos que col·locà damunt la tauleta perquè fossen visibles.
-Observeu. El senyor d'aquesta foto és el meu avi. És la que ell va escollir quan, per manament del meu progenitor, va entrar en aquest geriàtric. L'altra foto, encara en blanc i negre, pertany al meu pare. A ell li vaig fer aquest retrat quan jo mateix el vaig ingressar ací. I, per últim, en aquesta foto en color em podeu apreciar el dia que tu, fill meu, decidires que romangués ací fins el meu traspàs. Com veig que la nissaga s'entesta a continuar la cadena, us he fet aquest detallet perquè pugueu pensar en la imatge que us acompanyarà quan siga el vostre torn. Això sí, amb un marquet electrònic més d'acord amb l'era tecnològica encara que m'haja resultat una miqueta més car. En aquesta era moderna a voltes tocar fer certs sacrificis. Els temps ara són diferents.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de febrer de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • AIXÒ TAMBÉ S'ACABA[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-03-2011 | Valoració: 10

    M'agrada com un testimoni del quasi present.
    Ara l'estat no pot suportar els costos, i quan els 'avis' comencen a necessitar massa dedicació, es morent de forma ràpida i indolora.
    Com tu mateix dius, els nous temps demanem sacrificis.
    És alló de 'retallar despeses', et sona ?

    Gràcies pel relat

  • Potser...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-03-2011 | Valoració: 10

    ...sigui el futur que a tots ens espera, tot ha canviat i la gent gran no pot ser atessa. Encara que si tot segueix així i amb els preus que estan fent pagar a la llar d'avis, potser serà millor que es quedin a casa i llogar, com fan molta gent, alguna persona, digue'm immigrant, perquè els atengui.
    Un relat amb molta controversia.
    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

86 Relats

312 Comentaris

107719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog