PA-HÍS, PA-HÍS!!! (2ª entrega- "Assumptes.... ")

PA-HÍS, PA-HÍS!!!
Farsa/Serial relataire amb un punt d'allioli.

(2ª entrega - "Assumptes administratius interns")


El cul de Na Clapissa Atupal, marcolfa, es dirigeix directament, xafant fort les cames que el menen i el remenen, a l'Oficina de Reclamacions, Patents i Altres. Primer una galta, després l'altra, afegint-se als balancejos de malucs, escatainaven bufonament la volguda professió que professava i professa.
- Què no hi ha ningú?- demana, atansant-se a la finestrola.
Un pixatinters primfilat enganxa adreces a un munt de sobres. Aixeca els ulls i descobreix -emmarcada pels vidres de la finestreta- una vasta vall de començament de sina abundosa i mengívola. S'alça tant de repent per acudir-hi, que desfà el muntó d'una manotada. La cadira cau. Ell s'acosta com un bòlid, sense fer-li cas (a la cadira).
- Sí, senyora! Servidor, pel que vostè mane. Diga'm.
- Escolte'm! Mire…Vull presentar una queixa a les autoritats pertinents. Jo desitge, amb tota la meua ànima i tot el meu cos -sobretot amb el cos- exercir el meu ofici. I cada vegada ho tinc més difícil. Potser tindré d'emigrar per buscar feina. Ja fa més de tres mesos que no treballe i…
- No es preocupe per això, senyora! Ja sap que a Pahís el pagament de l'atur és instantani des del primer dia i que, a més a més, després del mig any tenim el subsidi indefinit, si… No ha cobrat vosté?- veient la cabotada afirmativa de Na Clapissa i ullant aquell regató encisador-. Sí? Aleshores…
- No m'ha entès, senyor! El meu hort fa temps que no és regat. La meua posada està òrfena d'hostes. La meua llar no troba caliu ni tronc que l'avive. No hi ha pardal ni bestiola terrera que niue al cau…
- Per això, senyora, haurà d'anar a l'Oficina Ministerial d'Agricultura, Vivenda i Pesca. Ho sent. Ací no podem fer res.
La xicota fa un nerviós sacseig. Tant, que la mamella esquerre quasi deixa albirar el mugró rosat i tibant. A l'oficinista li cauen les ulleres i la bava.
- Segueixe's sense enterar-te, xicot! Més clar i ras, si vols! El meu ofici sempre han dit que és el més antic del món. Que jo sóc meuca. Però, als temps que corren per aquestos indrets, on qualsevol joveneta inexperta opina que els hòmens són com els pets, que te'ls tires quan vols i et rota pels ovaris, i la majoria, a més de dir-ho, ho fan, - i abundantment i a pleret-, a mi no em contracta ningú, que cal pagar-me! Ni fent rebaixes! Si ho tenen de franc, a bones hores estan disposats els mascles a soltar els qüens, a afluixar pasta…
Unes llàgrimes d'impotència per no poder apaivagar les penes del penjoll al seu còvec sol·lícit han aflorat dels ulls maragda i redolen per les galtes nacrades de la ben plantada senyoreta. El buròcrata se'n penedeix.
- Quina injustícia! Esta joventut d'ara! Si tenen més delit que… -canviant el to-. Dona, si vol… Jo podria…
- Estaries disposat a treure'm del forçat atur, bon xicot? Em faries eixe favor, encant?-. Emocionada.- T'ho agrairé tota la vida, perla fina!
- Passa ací dins i ho provarem.
Clapissa entra, joiosa, enlluernadora. El diligent i servicial funcionari posa a la finestra el corresponent cartellet Tancat momentàniament. Estic esmorzant i tanca la porta amb pany i clau. Clapissa Atupal, melindrosa, s'asseu cama damunt cama, mostrant tota una cuixarra d'allò més bo, ibèrica de bellota, de pata negra.
- Em trobes agradable, nano?-. Descreuament de cames que ha permès endevinar les angines, com conta l'acudit del capellà i la mossa.
L'oficinista trau rojors de cara, centelles pels ulls, fum per les orelles. Ha fet petar dos botons de la bragueta. Armat i embadalit:
- Agradable, atractiva, adorable, immillorable, exquisida... Capoll de rosa, flor de getsemaní, lliri florentí, nenúfar d'aigües clares, Nefertiti meua…
(Deixe'm-los fent manetes, morrejades, tocadures a les parts més ocultes i tendres i tantes coses com vulguen vostès i siguen capaços d'imaginar i ingeniar, perquè ens tenim de traslladar en l'espai -que no en el temps- per continuar la història).