No li tinc por a la mort, si no al temps, que en tot moment present té ocasions per torturar-te.

He estat pensant i potser la raó per la que m'agraden els finals moralitzadors és perquè m'agrada treure conclusions propies i apendre d'allò que els altres escriuen.
Gràcies als dos altre vegada per les crítiques i per animar-me a seguir escrivint.
Espero seguir llegint-vos i a l'inrreves.
Ara a llegir, que tinc una bona pila de llibres i relats que devorar!

Entrebancs i entre cadires, per riure.
He llegit el que l'assenyat Calderer et diu. Vols dir que no és professor?
A mí sí m'agraden els textos amb cert final no diguem moralitzador, sinó com un aprenentatge personal que se suposa que vols compartir.
Crec que a les dones ens passa més.
Jo tinc 45 anys i sóc mare, però només tinc nois,de vint, dinou i vuit anys.
M'ha faltat l'element femení. Que també hi és, si saps que tots, homes i dones, tenim una part masculina i una de femenina al cervell i que regeixen temes tan diferents com un la lògica i l'altre la creativitat, per exemple.
Escric contes. Entre d'altres.
No segueixo un esquema massa marcat, tot i que begut i sense emborratxar-me dels clàssics.
Crec que cal deixar-se anar i comunciar, ser. Si es vol imitar, no hi ha teràpia-escriure ho és- ni personalitat. Potser sí tenir models, tenint clar que ells són ells i tu ets tu i que la influència sempre hi és, tots ens influim. La lluna també ho fa.
Felicitats, si ets tan jove, per escollir el món de les lletres, món molt ple, on hi cap la sensibilitat sobretot.
Ja saps, anar fent. El temps i l'experiència, les ganes ho duen tot.
Et recomano EL CONVIDAT DEL DIA D'ACCCIÓ DE GRÀCIES i dos relats més, de Truman Capote. O bé LA PEDRA BLANCA de Gunnel Lynde. També LA MEVA FAMÍLIA I ALTRES ANIMALS, dE Gerarld Durrell, FIRA D'AGOST I ALTRES CONTES, de Cesare Pavese i LA HISTÒRIA DEL SENYOR SOMMER, de Patrick Suskind. I pensa que sóc lletraferida,però tampoc una exagerada menjallibres.

Un somriure, activant dissset músculs de la cara.

Mena.

Moltes gràcies Lluís, per dedicar-me aquest temps, espero seguir en contacte.
Petons.

Com que t'he penjat el comentari al fòrum i potser no ho has vist, hi ha molta gent de vacances, t'ho penjo aquí a la teva pàgina.

A l'atenció de La que somia

Benvolguda relataire,


A l'hora de comentar el teu relat vaig pensar que convenia fer-ho en profunditat ja que si tot just ara comences a escriure pots aprofitar molt els consells que et donem entre tots. Per això et recomano que segueixis penjant textos a la teva pàgina i participant en els reptes.


Sempre que comento un text intento seguir un esquema bàsic: el que m'ha agradat, el que no m'ha agradat i el que es pot millorar.

M'ha agradat, de la teva història, la imaginació, la cosa onírica, metafòrica i estranya de les claus, els panys i la caiguda a l'abisme.

També m'ha agradat i ho trobo remarcable que amb 14 anys escriguis amb tantes ganes i empenta.

El que no m'ha agradat cal explicar-ho extensament. Ho dividiré en punts per aclarir-me millor:

1.- El conte (tots els relats curts amb història són contes) té unes regles bàsiques que val la pena conèixer per no perdre's en provatures i errades. Una regla bàsica és que ha de ser unitari: tots els elements (personatges, trama, paisatge, diàlegs, successos...) han de contribuir a fer avançar la història. Tot el que distregui al lector de la història o li provoqui falses expectatives és un error.

En el cas del teu conte és un error començar amb un diàleg amb un noi, que té nom i tot, i després aquest personatge no sols desapareix si no que, a més, no té cap funció significativa en la història. Per altra banda has de tenir en compte que els contes funcionen una mica com les pel·lícules, no totes les escenes tenen la mateixa importància i fins i tot els elements d'una escena tenen més o menys pes segons es narrin: el que hi ha en el primer pla és més important que el paisatge o els actors secundaris del segon pla. En un conte cal tenir en compte que elements com els diàlegs, el paràgraf inicial o els personatges amb nom són elements que se situen en un primer pla i defineixen escenes importants.

Per exemple si volies caracteritzar el teu personatge abans que comenci la trama del conte ho podies fer amb una pinzellada tipus: “ El dia que va trobar la clau la Lara venia d'una altra cita frustrada. No sabia perquè però espantava els nois. Potser, pensava, era pel seu caràcter inconformista, o potser per la inquietud constant que la portava a defugir la monotonia i la rutina i a viatjar contínuament.. Fos pel que fos la cita havia resultat un fracàs, el noi, pretextant una obligació, havia fugit i ella havia quedat trista i empipada. Anava pel carrer amb el cap cot i rumiant els seu problemes quan va veure la clau, rovellada i antiga però d'una bellesa estranya. No era una clau qualsevol, semblava com si la cridés, com si demanés que l'agafés. Llavors la Lara va recordar un somni que....”

2.- Claredat. El teu conte resulta confús i, a estones, massa accelerat. Convé que les moments importants es remarquin amb frases concretes i dades significatives, que el ritme sigui adient a la història i a les escenes més importants. I, sobretot, que el que tu saps, la història que hi ha dins del teu cap, arribi al lector amb absoluta claredat. I aquí un pensament que he anat desenvolupant: amb els anys quan més estranya i poc real sigui la història amb més claredat l'hem de narrar. Una història realista de successos quotidians es pot descriure fragmentàriament, confusament... el lector ja sap de què va i ja completa per ell mateix la història; per contra en el cas d'una història fantàstica l'hem d'ajudar molt més.

Caldria simplificar el conte, sembla que en diversos moments troba una clau, és la mateixa? És un somni?

També cal aclarir què és el més important del conte: la malaltia i mort de la mare? La clau o claus? La capsa de música? Has d'esbrinar quina història vols explicar i amb qui suport l'expliques (una clau que obre panys, una capsa de música que atrau misteriosament....). Com és fantàstic ha de ser molt senzill i molt clar. Per altra banda caldria estendre's en el que sent la noia. Jo alentiria el text en uns paràgrafs on la noia sent i pensa en la seva mare i la seva vida.

3.- No m'agrada gens la darrera frase, aquesta que porta una mena de missatge moral que rebla tot el conte. És un tema personal, no m'agraden els contes pedagògics; però entenc que això és un gust personals... si a tu t'agraden i vols enviar una mena de moral o de missatge has de pensar que TOT el conte ha de transmetre aquest missatge i que repetir-lo i resumir-lo al final és, estèticament, poc afortunat.

4.- Has de cuidar la llengua. Pensa que és l'instrument amb el que creem. I que una llengua precària aparta el lector de la història, l'entrebanca, fa que doni més importància a la frase mal escrita o a l'errada ortogràfica que al que estàs explicant.

Jo he anat, vaig, millorant a poc a poc en el tema gramatical. Un dels mètodes que utilitzo és apuntar-me les errades que faig,per no repetir-les.

Algunes faltes d'ortografia.... es sense accent, “lo” normal.....”algo” que al final....co...al acabar....al arribar.... que sense accent.... Tinc la impressió que confies massa en el corrector... pensa que si “es” o “que” es poden escriure amb o sense accent el corrector no serà capaç de saber si ho fas servir bé o no.

Caus, també, en barbarismes: colina, contendre, arrepenteixen.... Aquí també has d'anar en compte i no confiar gaire en el corrector de l'ordinador. Jo sempre escric amb un bon diccionari al costat.

Fas servir expressions de forma incorrecta: “doncs” en el sentit de ja que.

Utilitzes expressions poc genuïnes: Al dia següent (l'endemà),



Com millorar?

El primer pas ja l'has donat: per aprendre a escriure bé cal escriure. Aquesta veritat que sembla tan evident hi ha molta gent que no la té clara. Gent que pensa que quan tingui una bona història per explicar ho podrà fer sense problema; ben al contrari, cal aprendre a utilitzar els instruments (la llengua, els trucs narratius....) per poder arribar a explicar amb eficàcia la història.
Cal, doncs, que escriguis i que et corregeixin i et critiquin. Els reptes són interessants per aconseguir això, els comentaris als relats penjats no tant, la gent és massa amable i poc crítica... ia ixò no serveix per a millorar.

L'altra manera d'aprendre a escriure és llegir bons textos, seleccionats, i pensar i analitzar els que t'agradin més. Aquí, a relats, hi ha alguns autors remarcables... em vénen al cap alguns: unaquimera, mercè Bellfort, Vladimir, nuriagau, qwark, ... Demano disculpes als autors que ara mateix no em vénen al cap i que no pas per això considero fluixos. Et recomano també el blog de Vladimir de microcontes “La bona confitura”, pots aprendre com es construeix l'essència d'un conte, amb l'avís que els microcontes són perillosos, enganxen.

I fora de relats hi ha molt per llegir. Etn català et recomano els contes de Calders , per exemple. O el meu llibre "Tretze històries entre insòlites i fantàstiques".... mai he cregut que la modèstia sigui una virtut.

Espero poder seguir llegint-te i crriticant-te.

Salutacions

Lluís