Els homes i el tabac.

Un relat de: La que somia
Sempre he estat una noia independent. El meu somni durant l'adolescencia era viure sola i dedicar-me al teatre, no volia que per res del món que la meva vida depengués d’alguna cosa o d’alguna persona. El tabac i els homes sempre han sigut les meves dues grans prohibicions. Ara ja m’he fet gran i no fumo, però en aquest moment estic caminant cap a l’altar.

Comentaris

  • Canvi d´actitud[Ofensiu]
    daniela | 10-11-2013 | Valoració: 6

    Ben pensat. Algunes opinions no s´han de canviar a la vida però d´altres sí. No hi ha cap pensament inamovible.