A la princesa més delicada de totes, la meva fillola.

De cop he entropessat amb la capsa que tants records guarda, l’antiga caixa de música que em va regalar ma mare per guardar les joies al fer la comunió. Al moment s’ha obert i ha començat a sonar la dolça melodia de corda, serena i tranquil•litzadora, deixant en l’aire un toc de sensibilitat i tendresa que t’atontava completament.
I de sobte, envaïda per aquest perfum matern m’han vingut a la ment tot de pensament sobre la petita Cloe. Tendres clar. Acaba de néixer i ja havia canviat la meva vida per complert. És veu tan fràgil, tan delicada... Qualsevols ulls podrien apreciar la bellesa que desprèn juntament amb els seus pares; algo inigualable el naixement d’una nadó.
Sense donar-me conta, els meus ulls han començat a deixar anar algo semblant a les llàgrimes, però estava clar que aquestes no eren perquè no estava gens trista, jo era totalment i completament feliç! Doncs estava plorant de felicitat? Era això possible?
Una nova i emocionant vida acaba de començar i tingues per clar princesa que serà molt plena.
Apenes et coneixo, no has definit la teva personalitat encara, però algo tinc molt clar, t’estimo.