Cercador
Brisa
Un relat de: La que somia- Compartir:
Entre la foscor de la nit es perden els meus ulls,
Que no deixen de veure la teva silueta dibuixada al fosc cel.
La meva pell sent la brisa que entra per la finestra,
Serena i freda, fent ressorgir d’entre les fulles seques tot l’amor que no puc donar-te....
Perquè t’has tancat a mi.
Que no deixen de veure la teva silueta dibuixada al fosc cel.
La meva pell sent la brisa que entra per la finestra,
Serena i freda, fent ressorgir d’entre les fulles seques tot l’amor que no puc donar-te....
Perquè t’has tancat a mi.
Comentaris
-
Torno[Ofensiu]La que somia | 24-02-2013
Avui he decidit tornar, a veure com va! Gràcies per recordar-te de mi.
Txell -
Ja no escrius?[Ofensiu]Calderer | 25-01-2013
Aquesta poesia demostra que tens talent. Hauriesde tornar a escriure.
Lluís
l´Autor
13 Relats
18 Comentaris
11238 Lectures
Valoració de l'autor: 9.22
Biografia:
Sóc jove, indecisa i descuidada.Vull ser forta, perspicaç i diferent.
Contacte: laquesomia@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- El petó
- Vull que em trobis a l'olor del teu llit
- Quin és el preu de la mort?
- Els homes i el tabac.
- Amor esperat i no trobat
- Mirades desconegudes
- La casa dels llibres
- Amors impossibles
- Generalitzant amb els homes
- Brisa
- Única
- A la princesa més delicada de totes, la meva fillola.
- No li tinc por a la mort, si no al temps, que en tot moment present té ocasions per torturar-te.