No hi ha veritat de la bona

Senzillament fantàstic.
No hi ha veritat de la bona.
La poc que hi ha és cara i aigualida.
Enhorabona
avant, pit i amunt

la veritat de la bona no llueix, no ens fa macos ni maques, no ens fa importants, però crec que és la més barata i la que quan te l'empasses no et dona problemes digestius, la que quan l'assaboreixes hi trobes un gust increïble si t'hi concentres.
La veritat fofa i cara, l'has de sentir en grans mitings, palaus, conferències, etc.

L'altra no, la persona més desposseïda, la coneix millor que ningú i d'aquests en som tants, com menys tens més savi ets perquè el poc que saps és una gran veritat.

Sí sí, filosofia i psicologia profunda, anem mirant!

Salut!

els teus comentaris i bon relat sobre un tema veritablement seriós en un to distès que fa més agradable la reflexió

fins la propera
joan

Aquest poema, de qualitat innegable, conté en realitat una mena d'enganyifa... si, benvolgut Joanalvol, ens enganyes des de la primera estrofa, quan ens fas creure que has trobat, per fi!, un lloc on comprar "veritat de la bona".
I ens fas ensalivar...
Poc després, la teva fina ironia ens desvetlla que, tot plegat, ha quedat en res: aquest gènere és un bé molt escàs, i molt d'allò que es ven com a tal no és sinò apariència i poca cosa més, és a dir: aigua!

Has aconseguit una bona mostra d'imaginació i crítica social combinades amb ritme i pauses molt ben repartides, seguint una dinàmica àgil i divertida que no impedeix la visió clara sobre l'assumpte que tracta, que per cert no pot deixar indiferent a cap lector, ja que retrata una situació o sensació freqüent del nostre dia a dia,en què empassem falsetats per força... o quan tenim sort, veritats aigualides.

No abundo més en el tema perquè se m'esborraria el somriure que m'ha produit la lectura de la teva creació i perdria el bon gust de boca que m'ha deixat la visita que t'he fet avui.

T'envio una abraçada plena de sol i d'esperança,
Unaquimera

Amb molta veritat ens fas un poema a tall humorístic a tall irònic. A tall, mai millor dir, ni sencera la pots trobar. Tothom la dosifica, tothom té por de dir-la tal qual és.
Sembla que la VERITAT aviat serà un tòpic. Qui en fa us sovint en surt mal parat i qui la exigeix també.
Trobo fantàstica la manera en que fas el símil amb la vianda, és ben cert, en "coure-la" en surt aigua i minva tant que ja no la reconeixes.
La veritat, l'autèntica veritat, és tant difícil de trobar !
Hi ha molta gent que la prefereix adulterada , així sembla que no fa tant mal.
M'agrada molt el teu poema, una bona reflexió !
Deixa'm enviar-te de veritat, una abraçada molt sincera i autèntica, amb molts bons desigs per aquest any que anem començant.
Núria

Un relat molt ben trobat, jocs de paraules molt teves, però impregnades de veritats quotidianes. Fa pensar... si poguéssim trobar-ne i repartir-nos-la seria fantàstic. Quanta falta que ens fa!

Una forta abraçada

Si de debò la poguéssim trobar en algun mercat, aquesta "veritat fresca", quantes vegades hi aniríem a comprar...

Has aconseguit un relat molt original, joanalvol, amb una ironia d'aquelles que, a més de fer-te somriure, et fa pensar.

Una abraçada

Pilar

intel·ligent. Fresca, irònica, aquesta veritat-vianda.- M'agrada