NO ET CREMA EL FOC

No et crema el foc. Et crema la neu blanca
que bull aquest hivern de lluna austera,
quan un allau de silenci eclesiàstic
estampa el teu darrer crit de guerra.
Recordes ?. Aquest fou el teu darrer somni
un gener sense neu de lluna plena
en un bar suburbial de barra plena
on tu begut acompanyaves la pena.
Però sempre aprop d'un llibre a l'esquena,
aquest sí, un allau de versos de foc
que perfora un riu que mai no et crema.
Un riu de mots com les seves cames
obertes foragitant el fred,
abraçant la llum oberta
d'una lluna que du vestit d'heura desperta.

Els somnis són com la neu un juny de sol rodó:
es difuminen com el viatge del fum.
Les realitats en canvi, tossudes,
cauen de bon matí quan les fulles
estampen el seu darrer crit de guerra.


14 i 15 gener de 2009