Cercador
Ningú no t'ho ha dit
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
I ningú no t’ho ha dit,
Però potser ets el fantasma
De tu mateix.
Mira’t,
I si et veus, toca’t.
L’aire et travessa sense esforç
Com l’agulla la llana,
I el gemec que ara fas
El sent tothom.
T’has adonat que ara
Pots començar a viure per fi.
Potser calia morir,
Qui sap?,
Si ningú no t’ho ha dit.
I, malgrat tot,
Ets aquí.
No n’ets conscient,
Però potser ets el fantasma
Del teu propi ahir.
Però potser ets el fantasma
De tu mateix.
Mira’t,
I si et veus, toca’t.
L’aire et travessa sense esforç
Com l’agulla la llana,
I el gemec que ara fas
El sent tothom.
T’has adonat que ara
Pots començar a viure per fi.
Potser calia morir,
Qui sap?,
Si ningú no t’ho ha dit.
I, malgrat tot,
Ets aquí.
No n’ets conscient,
Però potser ets el fantasma
Del teu propi ahir.
Comentaris
-
On som?[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-08-2014 | Valoració: 10
El pas del temps no és tan fàcil d'assumir com sembla. Tenim percepcions diverses i a vegades ens pensem que vivim en l'abans d'ahir. Si algú ens ho diu correctament, perfecte; però si ens ho recorden amb brusquetat pot ser perillós i fer mal. Poesia molt reflexiva i profunda Alex. Fantàstic! Una abraçada.
Aleix
