Cercador
Glop de sucre
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
No sé per què,
Jo sempre necessito un glop de sucre
Que talli l'aire amargant
De tot plegat...
L’íntim retorn al somni etern
Abans del món.
L'empremta blanca,
La punxa arrodonida,
La boira il•luminada.
Espessor d'un espai buit
Omplert d'esponja
De negra taronja
I ales invisibles.
Per suportar la resta
En una llàgrima ensucrada.
Jo sempre necessito un glop de sucre
Que talli l'aire amargant
De tot plegat...
L’íntim retorn al somni etern
Abans del món.
L'empremta blanca,
La punxa arrodonida,
La boira il•luminada.
Espessor d'un espai buit
Omplert d'esponja
De negra taronja
I ales invisibles.
Per suportar la resta
En una llàgrima ensucrada.
Comentaris
-
Un bonic poema.[Ofensiu]unicorn_gris | 12-04-2015 | Valoració: 8
M'agrada aquest poema.
Crec que simbolitza aquesta "estona de cel" que tots a vegades necessitem, fins els qui no tenim novia.
Em sembla que tens un estil tranquil i simpàtic d'evocar coses i sentiments. Està bé.
Em penso que et llegiré de tant en tant. A reveure. -
El sucre necessari[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-03-2015 | Valoració: 10
La dolçor que la vida necessita és constant. vivim temps difícils i en cal. I la poesia que ens ofereixes és això, dolçor. Felicitats! Una abraçada.
Aleix
