Cercador
Primavera
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
T'he empès, temps sagrat,
a la teva fi, com al daltabaix
entre dubtes, entre pors.
I tu eres el millor
que podia guardar.
T'he empès, i has tornat,
com renovat davant meu.
Espero viure't pacient
amb impaciència constant.
T'he matat, i he buscat
de tu el renaixement.
I, com la tardor rogent,
t'has emboirat.
I demà tornaré
a veure't néixer de nou,
entre la neu l'enrenou
dels teus pètals pendents.
a la teva fi, com al daltabaix
entre dubtes, entre pors.
I tu eres el millor
que podia guardar.
T'he empès, i has tornat,
com renovat davant meu.
Espero viure't pacient
amb impaciència constant.
T'he matat, i he buscat
de tu el renaixement.
I, com la tardor rogent,
t'has emboirat.
I demà tornaré
a veure't néixer de nou,
entre la neu l'enrenou
dels teus pètals pendents.
Comentaris
-
No l'he entès massa...[Ofensiu]unicorn_gris | 15-09-2015
Té pinta de ser un bon relat, pero`no n'entenc la intenció.
Crec que he entès que hi ha una cosa, potser la primavera, que ve, dura un temps i marxa.
T'animo a seguir escrivint.
Una abraçada.
