Cercador
Sonata de pell
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
De fer vibrar un cos vibrant el meu,
En sé poc.
Però coincideixen màgicament
Els teus gestos
Amb els meus moviments.
Nota a nota, amb precisió musical
Encerto els acords dins el teu cos,
Pell arpegiada,
So desbocat
Dels teus llavis i del silenci.
M’enfronto de sobte al repte etern
D’acabar la sonata on ho demana
Sense cadència,
Dolç sofriment.
En sé poc.
Però coincideixen màgicament
Els teus gestos
Amb els meus moviments.
Nota a nota, amb precisió musical
Encerto els acords dins el teu cos,
Pell arpegiada,
So desbocat
Dels teus llavis i del silenci.
M’enfronto de sobte al repte etern
D’acabar la sonata on ho demana
Sense cadència,
Dolç sofriment.
Comentaris
-
Excel.lent mirada breu a l'amor[Ofensiu]unicorn_gris | 09-04-2015 | Valoració: 10
M'agrada.
Em fa pensar en la sensació del sexe i del moment de silenci que a la seva manera diu més que les paraules. Crec que és una sensació meravellosa.
Però, a més, saps escollir les paraules adequades i precioses per a saber fer-te entendre.
Decididament, t'hauré de llegir més per Relats en Català.
A reveure Alex!!! -
La música de l'amor[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-04-2015 | Valoració: 10
Un poema de gran musicalitat, tant pel contingut com per la forma. Una passió desbocada i una sinceritat magnífica. És preciós i sona molt bé; què més es pot demanar? Una forta abraçada.
Aleix
