Mots de malenconia

Un relat de: brins
M’he llevat de bon matí i he tornat a apropar-me a l’ampit de la finestra per poder albirar algun núvol blanc que em conhortés, nívies ales que em fessin sortir del cau on vaig perdre la il•lusió fa temps; però avui tampoc no he aconseguit trobar cap núvol diàfan; tots m’han semblat foscos perquè la ment em repetia la frase que porto gravada al cor: “com t’enyoro, amor…”

He deixat d’observar el cel, i he anat, a poc a poc, fins a la cuina; he encès el foc i m’he preparat l’ ambrosíac cafè que havia d’acompanyar un tros de pastís; desitjava que la dolçor d’aquell pa de pessic aconseguís mitigar-me una mica la tristesa i que el cafè m’aportés l’energia necessària per a afrontar el dia, però cap nou estímul m’ha davallat les venes, res no ha pogut amorosir-me la melangia. La frase “Com t’enyoro, amor…” ha continuat colpejant-me el cervell i l’ànima, no m’ha estat possible recuperar aquella empenta de viure que em fugí pel trau del temps quan ell se n’anà. He intentat, també, esborrar del pensament aquests quatre mots amb clarors resignades; he imaginat exòtics viatges i un munt de noves activitats, però tot ha estat inútil, darrere la finestra els núvols han continuat vessant una pluja incontenible que esdevenia llàgrimes.

Com tots els dies, m’ha estat imperceptible el sol del matí, trista la música, insípids tots els gustos,insensible qualsevol tacte…Cap paraigua blau m’ha pogut arrecerar l'enyorança.

Demà, però, tornaré a obrir la finestra amb l'esperança de saber trobar núvols blancs...

Comentaris

  • L'enyor en vena[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2016 | Valoració: 10

    Quan un enyor entra així com l'expliques, és tan difícil sortir-ne! Perquè és passió pura això que sent la protagonista. I la passió no es cura així com així. Potser escrivint paraules meravelloses com aquestes tevés podrien mitigar un xic la malenconia. Però baja, he gaudit tant amb la lectura que, espero que la realitat del relat sigui ficció. Una abraçada, poetessa!

    Aleix

  • Mots de poesia[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-09-2015 | Valoració: 10

    Ens expliques, amb un llenguatge líric, el procés de l'enyor sense final. Quan el cor està dolorit, res no apeteix ni res fa goig, tot és foscor al voltant.
    És un relat ple de poesia amb un toc d'esperança: potser demà...

  • Mantenir viu l'amor[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-08-2015

    Merci, brins, per comentar-me. M'ha fet il.lusió que hi hagués un comentari per al meu relat ELS RACONS DE L'AMOR 1, en aquest cas gràcies a tu. Mantenir viu l'amor... cal i ho dius tu. Tens tota la raó. Et diré que a mi em costa, però és el gran accent que es podria afegir al relat. Merci per fer-ho.


    Sergi : )

  • El després[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-08-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat sobretot el final, però és que descrius tan bé la pèrdua de l'amor... que es fa romàntic dels mars de llàgrimes que ens parles. I el nou començar denota la nota aguda de l'endemà. M'ha entusiasmat força.


    Sergi : )

  • M'agradaria [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-08-2015

    saber expressar tan bé com tu els meus sentiments ,els quals , en aquests moments són orfes ,també, de núvols blancs: un dels meus gendres (54 anys) té un càncer terminal de pàncreas i la meva filla Anna ( i nosaltres amb ella) ho estem passant molt malament.
    M'agradaria trobar la fòrmula màgica perquè poguessis allunyar l'enyor que sempre t'acompanya.
    De moment tan sols puc enviar-te una abraçada carregada de carinyo i ànims, estimada Pilar.

  • Una abraçada[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-08-2015

    Has sabut trobar les paraules que expressen els teus sentiments. Evidentment, no és un relat qualsevol...

    Una abraçada.

    Ànim!

  • Potser demà[Ofensiu]
    Illadestany | 17-08-2015 | Valoració: 10

    Potser demà els sabràs trobar, els núvols blancs, o qui sap si demà-passat, i aleshores, poc a poc, tornaràs a gaudir de la carícia del sol a la pell, o de la cançó de l'aigua del riu... i lentament refaràs les nívies ales per a sortir del cau on vas caure amb la partida de l'estimat i, lentament podràs anar refent el teu vol. Una abraçada

  • El trau del temps que atrau i atrapa[Ofensiu]
    Mena Guiga | 17-08-2015

    ...i per aquí tots hi hem de passar.
    Una metàfora que fa pensar. Un trau que no es pot cosir i que arran d'ell a l'ànima se n'hi fa un altre, una bretxa. Cada pèrdua a la nostra vida ho és.
    'Arrecerar l'enyorança', sí, un recurs. Però no una solució.


    Una abraçada,

    Mena

Valoració mitja: 10