mortal enrera

Un relat de: llumdenit

Mortal enrera.... endavant.

Baixo les escales de la catedral,
que fan pujada.
Somio durant el dia,
mentre a la nit visc un somni.
Quan parlo amb tu, els temps s'atura,
i no entenc perquè el rellotge vola.
M'acompanyes i em dones la mà,
tot i estar a quasi cent quilòmetres.
No hi ets, però estàs amb mi.
I si ja ho tinc tot....
per què vull més?

llumdenit























































































































Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

31277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com