Un dia, un amic...

Alguna vegada surt el sol,
i sóc conscient dels colors,
alguna vegada bufa el vent
i s'emporta els meus malsons.

Està creixent un bri d'herba
en aquesta terra erma,
potser encara queda gent,
gent amb majúscules, gent autèntica.

Un noi s'ha creuat pel meu camí,
i perquè si, em va dir un dia:
-nena, si no existissis,
t'inventaria-

Cap company m'ha dit mai res semblant,
cap "ex", ni tan sols l'ex marit,
aquest noi m'ha tocat el cor,
i simplement, és un amic.

Quan estic trista, em fa riure,
si em sento sola, m'acompanya,
consells, jocs, acudits...
algú que m'escolta mentre el rellotge vola.

Amistat, tan simple i complicada,
no busco res, no espero res,
però em fa sentir molt bé,
saber qui hi és.

llumdenit