Un dia, un amic...

Un relat de: llumdenit

Alguna vegada surt el sol,
i sóc conscient dels colors,
alguna vegada bufa el vent
i s'emporta els meus malsons.

Està creixent un bri d'herba
en aquesta terra erma,
potser encara queda gent,
gent amb majúscules, gent autèntica.

Un noi s'ha creuat pel meu camí,
i perquè si, em va dir un dia:
-nena, si no existissis,
t'inventaria-

Cap company m'ha dit mai res semblant,
cap "ex", ni tan sols l'ex marit,
aquest noi m'ha tocat el cor,
i simplement, és un amic.

Quan estic trista, em fa riure,
si em sento sola, m'acompanya,
consells, jocs, acudits...
algú que m'escolta mentre el rellotge vola.

Amistat, tan simple i complicada,
no busco res, no espero res,
però em fa sentir molt bé,
saber qui hi és.

llumdenit

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

31277 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com