No vulguis per mi el que no vols per tu (infidelitat)

Després de la impressió de saber que el seu company li havia sigut infidel, l' Anna es va quedar sense llàgrimes i amb la boca seca. No podia parlar.
-nena, no té res a veure amb tu. T'estimo, ets la meva dona...a ella només l'he utilitzat com a un mocador de paper. Hem de seguir endavant, veuràs com ara tot anirà bé-. Li va dir en Joan, com aquell que parla del temps que fa.
L'Anna només el mirava i sentia un fàstic inmens, però el seu cap no responia. I la sogra, a qui ella tenia per amiga, no es quedava curta.
-escolta, dona, això passa a totes les cases, es parla, es renta i aqui no ha passat res... els homes són diferents de nosaltres...
Ella només sentia que tota la confiança s'havia ensorrat, no en quedava ni una espurna. Seguir endavant? cap a quina direcció? es sentia perduda del tot.
-vols seguir endavant com si res, no?- va aconseguir dir per fi.
-i tant, no sé per què t'ho agafes així, no té cap importància.
-val, seguirem, però amb una condició: jo et seré infidel una sola vegada i quan això passi, t'ho diré. Estarem en igualtat de condicions i llavors, seguirem endavant, què et sembla?-
-ah, no! què dius? això és diferent, però que t'has tornat boja? jo no acceptaré mai una cosa així, a tu no et tocarà ningú.
-molt bé- va dir l'Anna amb tota la sang freda que va poder trobar en un cos encès d'impotència i de ràbia. - Ara ja sé com penses, en quin temps vius? jo no puc, però tu si, resulta que no és el mateix... demà trobaràs les teves coses a l'entrada, ara, marxa de casa.
I va marxar a consolar-se amb el mocador de paper, fins que en va trobar un de cotó blanc, i un de quadres, i un paper de cuina.

llumdenit