Princesa d'aigua dolça (secrets)

Un relat de: llumdenit

-On vas amb aquesta pedra a la butxaca?
- ah, res, és com un amulet- li dic a la Carme, pensant per què l'he tret del seu amagatall.
-és que em sona i no sé de què- em diu posant els ulls petits com escletxes.
Aquesta amiga que em vigila tan d'aprop, m' asfixia. Xiuxiuejar a cau d'orella és el seu estat natural.
-vols un altre cafè?- dic intentant desviar el tema.
La pedra de la butxaca em fa sentir viva, és el meu secret, meu i del seu germà. Em porta records d'aquella nit, sentats a la gespa humida que envoltava la piscina comunitària. L'aigua estava quieta com un mirall, i el vam trencar nosaltres. Ens hi vam posar poc a poc, sense deixar de parlar fluixet, per no despertar els veïns. La seva pell molla i freda regalimava gotes de desig, i me les vaig beure totes, una desprès de l'altra, aprofitant cada instant, perquè no s'hauria de repetir. Li vaig deixar ben clar que era aquella vegada i prou, que jo no em volia posar altra cop entre ell i la seva dona. Per més a prop que el sentis, per més que l'estimés, allò no ho repetiriem.
-seràs la meva princesa d'aigua dolça- em va dir mentre m'acaronava.
-ho dius per l'aigua de la piscina? si estiguéssim a la platja seria la princesa d'aigua salada?- vaig dir somrient- ei, m'agrada, sembla d'un conte de fades...
-un conte de fades que un dia es farà realitat, només confia- i al dir-me això em va donar la seva pedra, li portava sort, deia.
-no t'oblidis del nostre secret, vull fer-te costat, vull tenir-te amb mi, si sabessis quan t'estimo, nena...- em va dir mentre els seus ulls em deien el mateix.
Com costa desconectar dels records, de fet, és que no vull, i la pedra de la butxaca tampoc em deixa. Ara és el meu amulet, i espero, confiada.


llumdenit

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

31268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com